Barcelona · S'esperava molt, en els cercles polítics i periodístics, d'això que aquí anomenem debat de política general, no fos cas que en diguéssim estat de la nació' i ens enviessin al Tribunal Constitucional. El president Montilla ha fet el que sap fer: un discurs correcte, ben elaborat i ben travat, però sense marge per la il·lusió, l'èpica i per un projecte engrescador

per una societat en que, segons els propis organismes de la Generalitat, més d'un 70% de la població passa de la política, en termes col·loquials. El president ha perdut una oportunitat, tot i el respecte que ens mereix, d'agafar el protagonisme, i una cosa més important, el lideratge del país. Montilla és el que és i serveix pel que serveix, però el que ha estat encara més trist és veure el paper encarcarat i mancat de credibilitat del cap de l'oposició, tot i alguns intents d'actuar amb un cert sentit d'estat'.

ERC, de la mà del seu president, Joan Puigcercós, no ha complert tampoc les expectatives. A un any de les eleccions, i coneixent les greus dificultats de la seva organització política i més encara, dels seus electors, Puigcercós també ha perdut l'oportunitat de llençar un projecte alternatiu, tot i ser del govern, i engrescador. Iniciativa ha donat passes de desmarcament, però no acontentaran ni els seus fidels electors.

Ha quedat més clar que mai que a Catalunya les opcions polítiques i els seus espais estan en moviment, que a mig termini caldrà canviar els dirigents, i que és possible que aflorin noves opcions polítiques. El debat ha estat profundament decepcionant.