Una de les tradicions de l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per part d'Òmnium Cultural és la intervenció del president, que marca el punt de vista de l'entitat sobre els tres objectius principals, llengua, cultura i país. Aquest any, a més, hi havia com a tema de fons el Una de les tradicions de l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per part d'Òmnium Cultural és la intervenció del president, que marca el punt de vista de l'entitat sobre els tres objectius principals, llengua, cultura i país. Aquest any, a més, hi havia com a tema de fons el posicionament de l'entitat vers l'Estatut que va provocar, com a fet innovador i democràtic, que es fes una consulta entre els socis. Aquest referèndum intern va crear una certa expectació i, també, polèmica de manera que el discurs de Jordi Porta era esperat. I no va decepcionar. Va ser una intervenció curta i valenta en la qual Porta va mirar a la cara als socis de l'entitat, als representants del món de la cultura i a les primeres autoritats del país. Va representar la dignitat i la independència de la societat civil. Entre d'altres coses, Porta va apuntar que el reconeixement del català a Europa encara era una assignatura pendent, així com també no es va estar de criticar amb duresa els diputats catalans al Congrés espanyol que van votar a favor de l'estatut valencià i, per tant, a favor d'un text que consagra un suposat 'idioma valencià'. El president d'Òmnium va expressar també els seus dubtes envers Frankfurt, en què, va recordar, la cultura espanyola ja hi va ser convidada fa pocs anys i que, segons sembla, ara hi tornarà de la mà de la cultura catalana. Respecte a l'actual conjuntura, el president d'Òmnium va constatar que no és moment de "valorar si aquesta haurà estat una ocasió perduda, suficient o poc aprofitada. No és aquest el moment ni el lloc. Potser ho podrem fer d’aquí a cinc anys si el nou Estatut és aprovat. I si no ho és, veurem si hi haurà millors condicions en l’escenari polític d’aquell moment" i va concloure que "el procés d’aprovació del nou Estatut ha fracturat, en certa manera, l’espai catalanista no només en el terreny propi dels partits polítics sinó també en una part de la societat civil catalana. Òmnium no ha volgut, ni  vol, aprofundir en aquesta possible fractura sinó treballar per soldar-la".