"Els interessos de partit han prevalgut per sobre dels interessos del país", va sentenciar Jordi Porta en l’acte ‘Estatut i projecte nacional’ celebrat dilluns a la Universitat de Barcelona. Sense pronunciar-se clarament respecte què defensarà l'entiat en el referèndum estatutari, l’acte va donar tot un seguit d’a "Els interessos de partit han prevalgut per sobre dels interessos del país", va sentenciar Jordi Porta en l’acte ‘Estatut i projecte nacional’ celebrat dilluns a la Universitat de Barcelona. Sense pronunciar-se clarament respecte què defensarà l'entiat en el referèndum estatutari, l’acte va donar tot un seguit d’arguments per comparar la retallada entre el projecte d’estatut sorgit del Parlament i el que la ciutadania haurà de votar.
En l’acte, el sociolingüista Isidor Marí va destacar: "ha de ser la democràcia la que s'adapti a la realitat i no la realitat la que s'adapti a la Constitució", així com també va afirmar que l'Estatut "evidencia el problema d'Espanya". El filòsof Josep M. Terricabras va dibuixar el procés de negociació, posant especial èmfasi en el trencament de la unitat política del Parlament català. Per la seva banda, Eva Pons, professora de dret de la UB, va comparar el redactat sorgit del Parlament i el que es votarà recentment a les Corts espanyoles. Per l'advocada, la rebaixa és sensible, especialment en matèria lingüística. En un pla més econòmic, l’economista Ramon Tremosa va criticar de nou la no-publicació de les balances fiscals per part de l'Estat espanyol, situació que, al seu parer, "ha condicionat des d'un començament la negociació". L'economista també va afirmar que se li fa "difícil" veure avenços clars entre l'Estatut del 79 i el que s'està negociant actualment, alhora que va apuntar que el text que es votarà "no fa honor al Parlament, ni al poble" de Catalunya.
És per tot això que, des d’Òmnium Cultural s’ha creat l'Observatori de l'Estatut per informar la ciutadania. A partir de les opinions d'experts reconeguts i de taules comparatives, es vol fomentar una lectura àgil i crítica de l'evolució dels sis punts essencials del text estatutari: nació, competències, finançament, drets històrics, llengua i acció exterior.
