41è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, catedràtic i professor de la Universitat de Barcelona des del 1966, i sobretot apassionat de la llengua catalana. Joan Solà ha suposat per a més d'una i de dues generacions un referent de resistència, lluita i persistència, sense destil·lar protagonisme ni acaparar mitjans de comunicació, en contra de tot allò que suposava un atac a la llengua catalana.
A través d'un discurs punyent, d'una empatia treballada i d'una energia irrenunciable, Solà va convèncer alumnes, exalumnes, lectors, periodistes i catalans i catalanes emprenyats amb una història i un present que ha subordinat permanentment una cultura mil·lenària. Joan Solà va aconseguir la vicepresidència de l'IEC, va posar dempeus el Palau de la Música sencer, i va bufetejar de manera rotunda aquells qui cada dia seuen a les cadires del Parlament. I, amb tot, no va perdre l'humilitat d'aquells qui concedeixen la mateixa importància a les lloances afalagadores com a la tràgica solitud.
Ara, més de mig any després de la seva mort, l'editorial Empúries ha publicat un llibre on s'hi recullen els parlaments que el lingüista va fer dins i fora de les aules. Sota el títol de L'última lliçó, l'editorial ha volgut omplir l'insubstituïble buit que va causar la seva desaparició amb un recull d'aquelles intervencions que Joan Solà va realitzar des de mitjan 2009 fins al setembre de 2010. El llibre també inclou uns quants articles que el mateix Solà va escollir per a completar el monogràfic del filòleg més notable i influent de les darreres dècades.
