L'editorial El Jonc, sorgida el 1999 amb l'exitós llibre Tornen els grisos, es desperta ara d'un període de letargia amb la voluntat de tornar a ocupar un espai central en el si del moviment independentista. Després d'un parell d'anys en què tan sols havia publicat un parell de llibres, ara l'editorial té la intenció de tornar a engegar un ritme de publicació d'uns quatre o cinc llibres anuals, segons explica Manel López, un dels impulsors, sempre amb la intenció de "recuperar figures pròpies de l'esquerra dels Països Catalans, que no han estat valoritzats com caldria", així com difondre aquells llibres d'arreu del món que poden interessar al moviment independentista català.
Amb aquest objectiu, El Jonc acaba de treure a la llum Escola de rebel·lia, que aplega en un volum una novel·la social escrita el 1923 pel propi Salvador Seguí El Noi del Sucre, així com també tota una sèrie de discursos que va pronunciar al Congrés de la Confederació General del Treball de Catalunya el 1918, al congrés de la CNT i a l'Ateneu de Madrid el 1919. En cartera, López comenta que ja tenen a punt quatre títols més: El Socialisme del segle XXI, de Heinz Dieterich Steffan, un llibre de cuina dels Països Catalans, un altre sobre el franquisme al País Valencià i una edició crítica de totes entrevistes que van aparèixer a la premsa realitzades als membres de Terra Lliure.
Segons López, però, "és difícil mantenir un projecte com aquest. No som una editorial professionalitzada i pràcticament només ens mantenim amb les subscripcions". Alhora, el panorama editorial català, en què les grans editorials no tenen inconvenients en publicar llibres de temàtica independentista, tampoc no afavoreix la consolidació d'una empresa dedicada específicament a ser la veu d'aquest sector polític. Tot i això, afronten amb energia el nou repte de fer reviure l'editorial, que va publicar llibres tant destacats com Quan els malsons esdevenen realitat, de David Bassa, No era això, de Miquel López Crespí, Cal protestar fins i tot quan no serveix de res, de Manuel de Pedrolo, o Un dia en la meva vida, de Bobby Sands.
