Aquest dijous ens ha deixat, als noranta anys, el cartellista i dibuixant Carles Fontserè. Feia tres dies que havia ingressat a l’hospital Josep Trueta de Girona. Fontserè va ser un dels personatges més destacats en el seu àmbit durant el segle XX. La seva obra, però, és especialment coneguda pels cartells polítics que va fer en els anys de la guerra de 1936-1939, quan va posar el seu art al servei de la causa antifeixista. Soldat de les Brigades Internacionals, en acabar-se la guerra va passar per diversos camps de concentració. A partir d’aleshores passaria la seva vida a l’exili. França, Mèxic i Estats Units -on va viure fins el 1973- van ser els països en què va treballar com a dibuixant, escenògraf, il.lustrador i fotògraf, entre d’altres feines.
L’any 1985 rebia la Creu de Sant Jordi. Precisament aquesta llarga experiència d'anys a l’exili l'havia relatat als tres llibres de memòries editats per Proa. De fet, l’editor Isidor Cònsul explica a Europa Press que Fontserè n'estava preparant un quart volum.
Darrerament, la figura de Fontserè s’havia relacionat amb la reivindicació del retorn de la documentació espoliada pel franquisme. La seva lluita en aquest sentit va merèixer, el 2004, la distinció amb el Premi Dignitat que li va concedir la Comissió de la Dignitat, principal impulsora del retorn dels anomenats Papers de Salamanca. I és que tot el seu material gràfic va ser requisat per les tropes de Franco en entrar a Barcelona. Malauradament, Fontserè ha mort sense veure la seva obra retornada a Catalunya.
La mort de l’artista ha generat reaccions de condol per part del món cultural i polític compromès. Així, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, a més de qualificar Fontserè com “un dels grans noms de la cultura catalana”, n’ha destacat la “trajectòria intensa, vital i austera” i “la coherència i compromís ètic amb el seu país i amb la seva gent”. Aquest compromís amb la llibertat i amb Catalunya és el que ha volgut destacar també el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, que al mateix temps ha recordat la “fermesa, tenacitat i generositat” que Fontserè va mantenir fins al darrer moment.
