Aquesta és la idea que les principals entitats que defensen la llengua catalana a la Catalunya Nord volen transmetre després que el Consell General dels Pirineus Orientals declarés fa uns dies el català, llengua oficial del seu territori. Així, segons informa el diari Avui, des de la Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes s'ha rebut amb escepticisme la notícia ja que la consideren com a "simbòlica" davant la situació de gravetat que es viu a la zona catalana sota domini francès.
El portaveu de la mateixa Federació, Joan-Jaume Prost ha assegurat també que les bones intencions que té el Consell caldrà que es transformin en "accions concretes, com per exemple la retolació bilingüe de les carreteres" per tal de mostrar que existeix una voluntat real de convertir el català en una llengua d'ús als carrers de la Catalunya Nord. També Pere Manzanares, president de la Fundació Arrels, veu la mesura com a simbòlica i, fins i tot, la defineix com a electoralista. Tot i això, Manzanares es mostra content per haver assolit un pas més. Les noves demandes de les entitats procatalà han aparegut després que la institució regional del Consell General dels Pirineus Orientals hagi fet pública la ‘Carta del Català' on se situa al mateix nivell, en l'àmbit de l'oficialitat, el català i el francès. Per aquesta institució, la decisió es basa en la legislació internacional dels drets humans i es compromet a ser transmissora activa de la llengua i la cultura catalanes i a garantir-ne la supervivència. Així mateix, la Carta, que segons els seus emissors és perfectament legal a l'estat francès, accepta l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans