L’Editorial Moll ha anunciat que reeditarà, per novena vegada, el diccionari català-valencià-balear (DCBV), d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. El DCBV, considerat com l’obra magna de la filologia catalana, és un inventari lexicogràfic i etimològic de la nostra llengua en totes les seves formes literàries i dialectals. Així, aplega mots de la llengua oral i escrita, tant literària com col.loquial, de totes les èpoques i de tot el territori lingüístic, procedents d’enquestes sistemàtiques fetes en unes 300 localitats i del buidatge de tot tipus de documents. En total, uns 160.000 articles, repartits en deu volums, que inclouen testimonis documentals per ordre d’antiguitat, accepcions que remeten a les comarques o pobles d’on provenen, indicacions de pronúncies dialectals, propostes d’etimologies i reculls de refranys, locucions, frases fetes i referències al folklore i als costums. A més, s’hi dóna també l’equivalència castellana.
Després d’un intens procés de recollida de material, el DCBV es va començar a redactar definitivament el 1924, i entre el 1926 i el 1932 –any en què moria mossèn Alcover- en va sortir el primer volum. El 1935 en va aparèixer el segon i després de la guerra se’n va suspendre la publicació. La redacció, però, no es va aturar. Amb la col.laboració de Manuel Sanchis Guarner (1943-1959), els vuit volums restants es van editar entre el 1950 i el 1962. Tot i haver estat sovint utilitzat per moviments anticatalanistes com a suposada prova de la no unitat de la llengua, el cert és que el DCBV s’ha erigit com l’obra cabdal de la lexicografia i la lingüística catalanes.
Des del 2001-2002, i gràcies a un acord entre l’Editorial Moll, propietària de l’obra, i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es pot accedir a la versió electrònica del DCBV. El finançament del projecte va córrer també a càrrec de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i el Govern d’Andorra.