Tants anys reclamant als intel·lectuals espanyols una postura compromesa amb els pobles i cultures oprimits per l'Imperio i quan pensàvem que mai arribaria i ara apareix El nacionalismo lingüístico (Ediciones Península), obra del madrileny Juan Carlos Moreno. Ja era hora que algú s'atrevís a dir que aquesta història dels no-nacionalistes no és exactament com ens volen fer creure i que realment hi ha una voluntat d'Estat -així, amb majúscula- per aconseguir que el castellà sigui l'única llengua de l'estat espanyol, recolzada per una ideologia agressiva i destructiva. A veure si ara que ho pot llegir amb una llengua que ho entén, Joan Carles de Borbó se n'adona que sí, que el castellà s'ha imposat violentament a moltíssimes llengües durant els darrers cinc segles.

Però Moreno va una mica més enllà en el seu anàlisi i relaciona expansionisme lingüístic amb imperialisme econòmic i explica que al cap i a la fi, aquesta mania uniformitzadora -i no sols lingüística- no és res més que una conseqüència de la constant necessitat d'expansió del capital.