El pregó de la Festa de la Mercè d’enguany a Barcelona el farà finalment l’escriptora Elvira Lindo el dia 22 de setembre al Saló de Cent de la ciutat. Lindo, nascuda a Cadis, es va traslladar aviat, als 12 anys, a Madrid, on estudiaria Periodisme i més tard treballaria a Radio Naci El pregó de la Festa de la Mercè d’enguany a Barcelona el farà finalment l’escriptora Elvira Lindo el dia 22 de setembre al Saló de Cent de la ciutat. Lindo, nascuda a Cadis, es va traslladar aviat, als 12 anys, a Madrid, on estudiaria Periodisme i més tard treballaria a Radio Nacional de España. Autora de Manolito Gafotas, la seva primera novel.la, es va dedicar a la ràdio i la televisió com a locutora, actriu i guionista. Actualment col.labora de manera regular al diari El País. Sigui com sigui, res que en principi la vinculi amb Barcelona i molt menys amb la llengua del país, que no se li ha sentit mai. No és estrany. El que sí resulta més difícil de comprendre són els motius que han dut el consistori barceloní a designar-la pregonera. Diuen que és cosmopolita, com ho és Barcelona. Un argument, si més no, forçat. I és que el mèrit que la fa cosmopolita deu ser que actualment resideix a Nova York, ciutat on va traslladar-se quan van nomenar el seu marit, el també escriptor Antonio Muñoz Molina, director de l’Instituto Cervantes, ens que no destaca precisament per la sensibilitat i projecció de les llengües i cultures de l’Estat que no siguin l’espanyola.
En aquest sentit s’ha queixat ja el segon tinent d’alcalde de Barcelona, el republicà Jordi Portabella, que ha manifestat que “es podrien trobar persones que mantenint el mateix nivell de qualitat també coneguessin el català i que poguessin adreçar-se en la llengua pròpia del país en el pregó de la festa major de la capital de Catalunya”.
De fet, no és la primera vegada que el pregó de la Mercè es fa en castellà. Fins i tot s’ha fet en anglès i en francès, però en aquelles ocasions, segons Portabella, qui el pronunciava representava millor “el binomi identitat i cosmopolitisme”.
Què hi haurà, doncs, darrere d’aquesta elecció? Serà una mostra més de l’endogàmia en què es mouen certs polítics i intel.lectuals?
