El mes d’agost és un mes on al nostre país es tanca per anar de vacances. Poques gestions es poden fer i poques coses succeeixen. Des del punt de vista cultural hi ha un parèntesi només amenitzat per les desenes de festivals musicals que s’organitzen arreu del país i que denoten que, malgrat la gran concentració de recursos, fora de Barcelona t El mes d’agost és un mes on al nostre país es tanca per anar de vacances. Poques gestions es poden fer i poques coses succeeixen. Des del punt de vista cultural hi ha un parèntesi només amenitzat per les desenes de festivals musicals que s’organitzen arreu del país i que denoten que, malgrat la gran concentració de recursos, fora de Barcelona també hi ha vida musical. És per això que es sospitós que s’hagi donat a conèixer durant aquest més d’agost la notícia sobre la venda encoberta del Grup 62. Ja feia temps que se sabia que La Caixa es volia desfer del negoci editorial. La fórmula que finalment s’ha trobat ha estat l’entrada de Planeta i del Grup Enciclopèdia Catalana en l’accionariat que, juntament amb La Caixa, es repartiran a parts iguals el control del Grup 62 i del seu llaminer fons editorial.
Les poques reaccions que s’han produït entre la gent de l’àmbit editorial han estat difuses. Hi ha una simplificació del sector editorial on hi ha un ventall d’editorials independents de mida mitjana-petita i després grans grups editorials -alguns de capital no únicament català- on l’edició en català és una part de negoci més. Resta per veure quina serà la repercussió d’aquests moviments. Hi haurà més títols en català a les llibreries del país? Es prioritzaran només aquells autors que garanteixen unes vendes mínimes? Hi haurà més possibilitats per a nous valors de la literatura catalana?. També seria desitjable que, més enllà de la recerca del pur benefici econòmic a curt termini, aquest procés de concentració portés a què aquests grans grups exercissin de lobby per a la consolidació i extensió d’un mercat cultural català en català. De la mateixa manera que en els seus àmbits ho fan les empreses farmacèutiques, alimentàries i fins i tot constructores, la lògica d’indústries culturals en català d’una dimensió mitjana-gran hauria de ser fer pressió per aconseguir polítiques culturals, econòmiques i lingüístiques agosarades que generin ‘sinergies’ amb la seva activitat cultural. En tot cas segurament caldrà tornar-ne a parlar.