Isabel Clara Simó descriu Caterina Mieras com “una dona intel.ligent que s’ha equivocat de país”. És una definició força lúcida, que permet entendre algunes de les decisions preses en la sensible cartera de Cultura del Govern català. Hi ha una notícia que ha quedat força eclipsada per la inauguraci&oa Isabel Clara Simó descriu Caterina Mieras com “una dona intel.ligent que s’ha equivocat de país”. És una definició força lúcida, que permet entendre algunes de les decisions preses en la sensible cartera de Cultura del Govern català. Hi ha una notícia que ha quedat força eclipsada per la inauguració, aquest cap de setmana, de l’exposició sobre els papers retornats de Salamanca. L’emotivitat d’aquest moment a situat fora del focus d’atenció la més que probable dimissió irrevocable de Xavier Folch com a director de l’Institut Ramon Llull (IRL), que retornarà al sector editorial. Sembla que ara s’han unit diferents factors que han posat en evidència la situació de precarietat d’aquest organisme, provocada ara fa dos anys per la sortida del Govern balear per les diferències en el nomenament del seu director. Des d’aleshores, l’estructura d’un Institut Ramon Llull on només hi ha presència principatina, té un component de provisionalitat que fa que sigui la consellera Mieras qui tingui la darrera paraula en totes les decisions. No cal tornar repassar les anades i vingudes que caracteritzen Cultura per entendre que aquesta organització fa que el marge d’autonomia que té l’IRL sigui comparable al que té Catalunya respecte d’Espanya, i que les tensions i frustracions que se’n deriven són considerables. Una mostra d’això és la lentitud dels treballs per a la participació a la fira de Frankfurt. Potser és conseqüència de la indefinició del departament de Cultura sobre els criteris que se seguiran, però l’IRL es troba lligat de mans i peus per poder preparar un projecte cultural ambiciós, i de moment encara no s’ha constituït el comitè organitzador de la participació da la Fira de Frankfurt 2007. En qualsevol cas, el mal començament que va tenir l’actual govern amb l’IRL ara es pot veure aguditzat amb la sortida de Xavier Folch. Tot plegat pot acabar qüestionant el model de gestió de l’IRL, en un moment en què l’ofensiva contra la llengua i la cultura catalanes està agafant molta força. Isabel-Clara Simó afegeix una altra frase a la seva descripció de Caterina Mieras, i es pregunta que “potser som tots els ciutadans els qui ens hem equivocat de país”. Esperem que, malgrat la tossuda lògica dels fets, el temps no li doni la raó en aquest punt.
