Un alt directiu de La Caixa va dir fa uns anys que, en el marc de l’expansió territorial de l’entitat arreu de l’estat espanyol, es laminaria la catalanitat (o potser més ben dit l’origen català) de l’entitat. Deixant de banda les percepcions provincianes i acomplexades que es puguin despendre d’aquesta afirmació, se’n despr&egr Un alt directiu de La Caixa va dir fa uns anys que, en el marc de l’expansió territorial de l’entitat arreu de l’estat espanyol, es laminaria la catalanitat (o potser més ben dit l’origen català) de l’entitat. Deixant de banda les percepcions provincianes i acomplexades que es puguin despendre d’aquesta afirmació, se’n desprèn la constatació que quan es parla de l’estat espanyol hi ha una idea monolingüe i monocultural clara. Això és així i segurament es deu a diferents motius, entre aquests el paper dels mitjans de comunicació públics de l’estat. Aquesta setmana passada es va oficialitzar la intenció de tancar Ràdio 4 en base a criteris estrictament econòmics, i no pel fet de ser una ràdio que emetés en català, van dir els directius de RTVE. Però un fracàs econòmic no pot servir d’excusa per tapar un altre fracàs més profund. Les reaccions que s’han produït potser limitaran l’abast del reajustament, però caldria anar més enllà i enfocar la situació des d’una altra perspectiva. El tancament de Ràdio 4 suposaria una pèrdua per a Catalunya, però seria un fracàs per al suposat caràcter plurinacional de l’estat, incapaç de projectar a través dels seus mitjans de comunicació la presència de les cultures catalana, basca i gallega. Ràdio 4 no és un problema català, és un problema de l’estat, que ha de donar-li el sentit social que tot mitjà públic ha de tenir (sense que això suposi una estafa pel contribuent). Josep Maria Pasqual escrivia que les emissions de Ràdio 4 haurien de ser per a tot l’estat. És una proposta que s’hauria de tenir en compte però potser, si s’apliqués, faria més difícil justificar l’actual divisió entre una llengua i una cultura de primera divisió i la resta. Potser al final no hi haurà l’anunciat tancament, però si no hi ha un replantejament de fons potser el que caldria és que tanqués la Ràdio Televisió Espanyola sencera. En tot cas, aquesta podria ser una idea per inspirar els negociadors de l’Estatut que es troben a Madrid. Per evitar possibles suspicàcies només cal que argumentin criteris estrictament econòmics, que per cert clamen al cel.