L'Obra Cultural Balear (OCB) va reivindicar ahir al vespre la necessitat de polítiques i terminis concrets cap a una normalització lingüística del català a les Illes. A l'acte celebrat al teatre sindical de CCOO de Palma, també van expressar l'escassa feina feta pel seu govern en aquest sentit i van presentar un "full de ruta" amb els objectius a assolir de cara al 2010. El coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, va desaprovar la lentitud amb què el govern posa en marxa noves mesures a favor del català i l'incompliment del deure que tenen els responsables polítics de fer-lo servir mentre exerceixen el seu càrrec.
Segons l'OCB durant aquests quatre anys s'haurà de concloure el procés de normalització lingüística a l'administració autonòmica i s'hauran de garantir els drets dels catalanoparlants a fer servir la seva llengua a tots els àmbits. Amb aquesta finalitat, l'entitat proposa una reforma de les lleis vigents, entre les quals l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
Dins del paquet de mesures concretes destaca l'impuls de sistemes d'acollida lingüística per a la immigració, el compliment de la Llei de normalització lingüística del Decret de Mínims i del decret 100/1990, l'exigència del requisit lingüístic a tot el personal al servei de l'administració pública, el retorn a l'Institut Ramon Llull i l'arribada de les emissiones de televisió de la CCMA, Canal 9 i Punt 2 a través de la TDT.
L'acte que és un preludi d'una nova diada per la llengua, el proper 17 de maig, va servir perquè l'OCB fes balanç del primer any de govern progressista i nacionalista. Segons fonts de Tribuna Mallorca, "malgrat venir d'un quadrienni negre on Jaume Matas i el seu equip impulsaren polítiques d'extermini de la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears i la criminalització de les entitats que les defensen i promouen; els governs del PP varen ser molt més eficaços en el seu propòsit de fer recular el català, més que els actuals gestors per fer-lo avançar".
"Probablement hi hagi poques coses a inventar en polítiques lingüístiques. Així que l'OCB pot aportar poques propostes noves en aquesta matèria, en canvi, és important recuperar la idea que la plena recuperació de la llengua catalana és una acció positiva i necessària per tal de garantir la cohesió social de les Illes Balears. I sobretot, cal passar a de les bones paraules i les bones intencions a les accions concretes i als fets. És evident que l'actual teòrica aposta per la plena normalització de la llengua catalana, en si mateixa ja ajuda. Una de les millors aportacions que poden fer els líders polítics i els líders socials en general, és emetre un missatge positiu al voltant d'una idea, des d'aquest punt de vista, el canvi ha estat absolut respecte a l'anterior legislatura. Però és evident que als governants cal demanar-los, també, que legislin i executin mesures concretes".
