El contenciós per les obres d’art de la Franja continua obert i cada dia que passa s’embolica més i més a causa de la politització del PP i del PAR, que ahir va organitzar una manifestació a la porta del Museu Diocesà i va demanar que s’apliquin sancions canòniques al bisbe Ciuraneta. Tot i que semblava que les obres sortirien de L El contenciós per les obres d’art de la Franja continua obert i cada dia que passa s’embolica més i més a causa de la politització del PP i del PAR, que ahir va organitzar una manifestació a la porta del Museu Diocesà i va demanar que s’apliquin sancions canòniques al bisbe Ciuraneta. Tot i que semblava que les obres sortirien de Lleida de forma imminent, el procés s’ha aturat per diverses raons. Primer, la ferma postura del bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, i dels seus assessors que s’han negat a admetre l’arbitrarietat d’una decisió que no tenia en compte que moltes de les obres en qüestió van ser comprades pel bisbe Josep Messeguer el segle XIX. Segon, les peces d’art no poden ser lliurades si abans no es descataloguen, un tràmit molt complex, que no es pot obviar. Malgrat l’ambigüitat de la consellera de Cultura, que intenta arribar a solucions de compromís amb l’Aragó, sembla cada vegada més clar que en aquest afer les irregularitats són clamoroses. Tal com apuntava TRIBUNA CATALANA, el lobby valencià al Vaticà, amb el recent nomenat bisbe d’Eivissa Vicente Juan Segura al capdavant, les pressions de l’Opus Dei i l’obscur jutge Silverio Nieto nomenat per al cas han estat determinants fins ara. Però seria massa gros, un autèntica aberració jurídica segons els juristes, que la Santa Seu prescindís dels documents que s’han aportat els darrers anys i que evidencien que les obres eren propietat de la Diòcesi de Lleida. No és estrany, com s’exposava en un excellent reportatge d’Eugeni Casanova al diari La Vanguardia, que al Vaticà hi hagi molts nervis i que el nunci espanyol estigui histèric. Tenen mala peça al teler, perquè si finalment aconsegueixen sortir-se amb la seva i fan que arbitràriament les peces d’art vagin a Barbastre, serà considerat per a molts com una espoliació.
