L’ambaixada espanyola a la Unesco ha perdut el diploma que reconeixia la festa de La Patum com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La incompet&egrav L’ambaixada espanyola a la Unesco ha perdut el diploma que reconeixia la festa de La Patum com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La incompetència dels ambaixadors i funcionaris ha fet que el diploma es perdés a la valisa diplomàtica i encara no s’ha trobat. És per aquest motiu que el Ministerio de Cultura, l’interlocutor oficial amb la Unesco, n’ha hagut de demanar una còpia, amb el conseqüent ridícul que això suposa. L’accident és simptomàtic de com l’Estat espanyol menysprea tot allò que s’aparta de la ‘cultura oficial’, la dels toros, sevillanas y olé. Fins i tot el departament de Cultura de la Generalitat, dirigit amb més o menys destresa per la socialista Caterina Mieras, ha intentat minimitzar l’escàndol per no esquitxar els seus homòlegs madrilenys. En comptes de defensar la dignitat de la festa, Mieras ha preferit mirar cap a una altra banda i fer com si perdre documents a la valisa diplomàtica fos la cosa més normal del món. Si en comptes d’extraviar-se el diploma que reconeixia la singularitat d’aquesta festa catalana s’hagués perdut qualsevol altre informe diplomàtic, l’escàndol hauria estat majúscul.
De fet, el camí que va haver de recórrer La Patum ja va ser ben difícil. D’una banda, hi va haver seriosos intents per part del Govern espanyol d’englobar la Patum en el conjunt de les celebracions de Corpus que tenen lloc arreu de l’Estat –especialment les processons andaluses–, sense tenir en compte la peculiaritat de la Patum. Esgotada aquesta via, per il·lògica, també hi va haver qui pretenia substituir la candidatura de la Patum per la del ball flamenc, molt més característic del ‘poderío’ espanyol. Finalment, a finals de 2004 la candidatura de la Patum va arribar a la Unesco, que la va valorar com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 25 de novembre de 2005.