Aquest mes d’abril, L’Avenç fa 30 anys. Es tracta d’una fita molt important per una revista cultural en llengua catalana. Publicar 323 números és motiu de celebració, per això aquest és un bon moment per seguir millorant la publicació, que a partir d’ara passa a imprimir-se a tot color. I, com a part d’aquesta millora, també és un moment per insistir en l’obertura temàtica al conjunt de les humanitats que la revista propugna i practica des de fa temps, amb la història i la literatura com a senyals d’identitat.
Per commemorar els primers trenta anys L’Avenç fa una mirada a un període que ha marcat excepcionalment el nostre país. Mirant enrere pel retrovisor, com fa aquest número, però amb la vista fixada cap endavant, ens adonem dels indubtables assoliments, però també de les persistents limitacions que hem viscut com a col·lectivitat durant aquest període.

Històricament, catalanisme i recuperació cultural havien anat lligats de la mà, però aquests trenta anys, on l’èmfasi s’ha posat en la política i en l’economia, han estat, en aquest sentit, trenta anys perduts. Caldrà tornar, doncs, la cultura en el centre mateix de les nostres prioritats com a país. I L’Avenç, amb trenta anys d’història al darrere, s’apressa a contribuir-hi.