La nova junta el Gremi de Llibreters de Catalunya ha desenterrat un antic conflicte entre el gremi i la cooperativa Abacus. Cadascuna de les parts compleix el que regeix la llei que les regula, però les lleis són contradictòries. La llei de cooperatives permet aplicar uns descomptes que prohibeix la llei que regula l’activitat de les llibreries. Tot plegat fa que puguin La nova junta el Gremi de Llibreters de Catalunya ha desenterrat un antic conflicte entre el gremi i la cooperativa Abacus. Cadascuna de les parts compleix el que regeix la llei que les regula, però les lleis són contradictòries. La llei de cooperatives permet aplicar uns descomptes que prohibeix la llei que regula l’activitat de les llibreries. Tot plegat fa que puguin haver-hi unes oscil.lacions de preu d’entre un 5 i un 15 %. A bona part de la Unió Europea predomina el model de preu fix dels llibres, fet que en principi preserva els interessos dels autors i també de les llibreries. Anglaterra seria un exemple extrem d’allò que passa quan es liberalitza el preu del llibre. S’ha produït una dinàmica de concentració que fa que bona part del negoci estigui concentrat en tres o quatre cadenes de llibreries amb una dinàmica comercial similar a la que segueixen els supermercats (3x1, descomptes per comprar més de 2 llibres, reedicions de llibres de marca blanca...), amb un gran poder de negociació amb les editorials i amb la tria d’autors. Aquesta és una situació que no és gens recomanable però per contra, a Anglaterra, el senyor Folch (Edicions 62), difícilment hauria pogut fer el que ha fet ara amb la publicació de la versió catalana de Harry Potter, que va sortir amb un preu de venda 2 euros més cara que la castellana. Probablement el preu s’hauria pactat amb les cadenes de llibreries dins d’un acord que hauria inclòs més elements, i poc marge de negociació hauria tingut per vendre més car del normal el que probablement serà el llibre més venut de l’any a Catalunya. Aquest cas concret d’arbitrarietat de l’editorial alhora de marcar el preu del llibre ens fa pensar que a casa nostra ens podem quedar amb el que és dolent de cada un dels models: una dinàmica editorial que dóna poc marge als llibreters (tots menys un) i una regulació comercial que no facilita instruments als llibreters per mantenir-se actius en un context cada cop més competitiu. Trobar el desllorigador d’aquesta situació no és fàcil, però aviat començarà a ser urgent, si és que es vol mantenir una xarxa de llibreries present a bona part de les ciutats catalanes.