Dimarts passat es va fer entrega del 38è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. Enguany el premi va recaure en Josep Termes. La importància i exemplaritat de la tasca intel.lectual de Josep Termes és coneguda i ara poca presentació necessita. En el seu discurs Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, va referir-se Dimarts passat es va fer entrega del 38è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. Enguany el premi va recaure en Josep Termes. La importància i exemplaritat de la tasca intel.lectual de Josep Termes és coneguda i ara poca presentació necessita. En el seu discurs Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, va referir-se la fractura que el procés d’aprovació del nou Estatut ha suposat per l’espai catalanista, no només en el terreny propi dels partits polítics sinó també en una part de la societat civil catalana. Doncs bé, no ha calgut que passessin gaires dies perquè es publiqués un article on es qüestiona la composició i els criteris del jurat per triar el guanyador (no pas Josep Termes). Sorprèn que en la dinàmica ja de per si prou complicada del moment li toqui el rebre al Premi d’Honor, com si es tractés d’un premi Planeta o succedani similar. Tot plegat és un bon reflex de l’acidesa, l’acritud i l’amargor que plana actualment en bona part del món cultural del país, ja de per si a força avesat a la crítica. És obvi que el debat estatutari no hi té res a veure, però segurament l’ambient generat els darrers anys ha contribuït a arribar a aquesta situació. Una crítica constructiva sempre té un fons d’utilitat que pot ser positiu. El problema és que hi ha ocasions en què una crítica serveix per emmascarar altres situacions o bé és estèril i no aporta res. Amb actituds i plantejaments ‘hipercrítics per sistema‘ serà difícil mantenir la mínima autoestima necessària per continuar suportant els ‘marrameus polítics’ a què va fer referència Josep Termes en el seu discurs de guardonat, quan va dir “si el 1714 vam perdre i encara hi som, podem suportar molts marrameus polítics”, i que per molts anys així pugui ser!