Advocat, escriptor i polític, Josep Benet (Cervera 1920) s'ha endut l'onzè premi d'assaig de la Fundació Ramon Trias Fargas pel primer volum de les seves obres que porta per títol "Anys d'esperança i aprenentatge, 1929-1939. Material per unes memòries". Benet, una de les figures claus de la història contemporànea del nostre país, rep, doncs un nou guardó després del Premi d'Honor de les lletres catalanes (1996) o el Premi d'honor Jaume I (1985).
La Fundació Trias Fargas ha fet públic aquest matí a través del seu president, Vicenç Villatoro, acompanyat del director, Antoni Vives, i de Xavier Folch, d'Edicions 62, que el jurat de l'XIè premi d'assaig de la Fundació ha atorgat aquest guardó a Josep Benet i el primer volum de les seves memòries. El jurat ha assegurat que ha valorat la profunditat de les memòries i la rellevància intel•lectual, social i política de l'experiència de Benet.
En aquesta primera part de les seves memòries, Josep Benet narra amb un estil precís i una sinceritat accentuada les claus per entendre la seva particular forma d'entendre la vida. L'escriptor català explica en aquest volum, doncs, les conseqüències d'haver viscut una infància i una adolescència enmig d'una família escindida, d'una forta religiositat, amb una educació complexa i una consciència de classe que va convergir amb l'esquinçament del somni republicà.
Josep Benet (Cervera 1920), està considerat un dels intel•lectuals més important de l'antifranquisme. Després, de començar la carrera d'advocat, de seguida va començar a col•laborar amb mitjans de comunicació i a fer activitats de promoció del català i en defensa de Catalunya. Als anys 70 participa a l'Assemblea de Catalunya i el 1977 es converteix en el senador català més votat en presentar-se per "L'Entesa dels Catalans" amb el suport de socialistes, el PSUC, ERC o Estat Català. L'any 1980 és escollit diputat al Parlament de Catalunya i el 1985 director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Benet també és autor de múltiples llibres com ara "Margall i la Setmana Tràgica", "El President Tarradellas i en els seus textos" o " La mort del President Companys".
