Com si d’una obra de teatre es tractés, ara s’inicia el tercer acte de l’Estatut. En els dos primers els protagonistes eren la nació i el finançament, i ara és l’hora de la llengua. La llengua catalana és el reflex i l’expressió d’una cultura que defineix una identitat i possibilita la cohesió social. Anar l Com si d’una obra de teatre es tractés, ara s’inicia el tercer acte de l’Estatut. En els dos primers els protagonistes eren la nació i el finançament, i ara és l’hora de la llengua. La llengua catalana és el reflex i l’expressió d’una cultura que defineix una identitat i possibilita la cohesió social. Anar laminant el marc jurídic de la llengua és una manera d’anar laminant tot el que representa. Per això val més no fer interpretacions ingènues dels canvis que s’estan introduint en la proposta d’Estatut. Ara s’inicia el tercer acte i el procediment que s’ha seguit és el mateix que en els anteriors. Primer diversos mitjans de comunicació, tant de la ‘Brunete’ mediàtica com també de la suposada progressia espanyola, s’han encarregat d’escalfar l’ambient amb una sèrie d’articles que amb diferents graus de subtilesa o agressivitat acabaven qüestionant la política lingüística del govern català. Després ha arribat l’atac frontal del Partit Popular que, utilitzant el que sembla que és el seu llibre d’estil, va parlar de neteja lingüística. El primer resultat d’això és que amb l’inici de les feines de la comissió constitucional s’ha acordat afegir a l’article 6 del projecte d’Estatut que no es pot discriminar per raons lingüístiques. Aquest afegit és una obvietat força innecessària (s’assumiria un article similar a la Constitució espanyola?) i que de fet ja queda recollit en d’altres articles de la proposta. Llavors quina és la finalitat d’això? Hi ha qui diu que són les pressions i que aquest afegit no vol dir res. Segurament són els mateixos que treuen importància a la denominació ‘idioma valencià’ que aquesta setmana s’ha aprovat. Convindria recordar que les pressions passen, però que els textos que ara s’aprovin quedaran i segurament hauran de passar algunes generacions abans no es puguin tornar a canviar. Només cal pensar en la tan sacralitzada constitució espanyola. Es va fer en un context de pressions i es va pressuposar que se’n faria la lectura més generosa i oberta, lectura que va durar tant com la promesa de Zapatero d’aprovar l’estatut del Parlament de Catalunya. Els atacs contra la llengua catalana sempre es fan apel.lant als drets individuals, però curiosament aquests drets desapareixen quan es parla de l’Estat espanyol, un català que viu a Madrid té el dret de demanar que el seu fill rebi una educació en català? El final de l’obra encara no s’ha acabat d’escriure, però amb la dinàmica actual l’obra resultant serà digna de ser presentada a la representació catalana a la fira del llibre de Frankfurt (versió castellana, naturalment).
