La dinàmica política actual, com va dir l’exconseller Carretero, és com el Dragon Khan, pujades i baixades molt fortes i al final es corre el perill de convertir la dinàmica política en un parc temàtic allunyat de la realitat. L’expulsió dels consellers d’ERC ha deixat un govern pràcticament monocolor. Diuen que és un La dinàmica política actual, com va dir l’exconseller Carretero, és com el Dragon Khan, pujades i baixades molt fortes i al final es corre el perill de convertir la dinàmica política en un parc temàtic allunyat de la realitat. L’expulsió dels consellers d’ERC ha deixat un govern pràcticament monocolor. Diuen que és un govern de caràcter interí i que no prendrà decisions, però ja sabem que quan es diu això el que realment es vol dir és que serà ara quan es mirarà de posar la directa en tots aquells aspectes que fins ara podien veure’s qüestionats per la presència dels consellers d’ERC. La situació no seria tan dramàtica si el color polític de Madrid fos un altre, ja que es mantindria una certa tensió. En sis mesos es poden fer moltes coses. Si en la darrera crònica comentàvem la imatge (o la no-imatge) internacional de Catalunya que es potenciava des del govern, ara hem de preguntar-nos per quina serà la política (o no-política) lingüística que s’aplicarà. És reforçarà la idea de la llengua catalana com a mèrit, en el millor dels casos, o com a requisit? Es posaran sancions per incompliment de la llei de política lingüística o les multinacionals corresponents podran tornar a fer el parell de telefonades per aturar-ho tot? Potser només són casualitats, però divendres, en el marc del congrés de la Ràdio a Catalunya, es va fer referència al projecte del govern de donar suport al baròmetre de la comunicació. És va comentar que es miraran d’integrar els resultats del baròmetre amb els de les empreses d’estudis d’opinió, per tal d’evitar donar dades diferents (quan precisament això és el que es volia desemmascarar!). Aquest fet podria desvirtuar per complet l’objectiu del baròmetre de la comunicació. Recordem que és un projecte ambiciós que vol recollir de manera exhaustiva i de forma independent de les empreses ‘estatals’, els hàbits culturals i d’audiència de tots els mitjans de comunicació a casa nostra, aspecte que fins ara no quedava recollit per cap altra mostra. No hem de ser catastrofistes, però cal estar alerta. Com sempre, però ara més.
