Normalment, els mesos d’estiu són força tranquils. Si hi ha algun tema polèmic s’acostuma a aprovar en el darrer consell executiu de la Generalitat abans de les vacances d’agost. Tret de la darrera setmana de juliol, la resta és força apàtica. Però enguany, està sent força interessant. En primer lloc, ‘L&rsq Normalment, els mesos d’estiu són força tranquils. Si hi ha algun tema polèmic s’acostuma a aprovar en el darrer consell executiu de la Generalitat abans de les vacances d’agost. Tret de la darrera setmana de juliol, la resta és força apàtica. Però enguany, està sent força interessant. En primer lloc, ‘L’enfant terrible’ del teatre català, Sergi Belbel, s’ha estrenat com a nou director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Ho ha fet fent el que seria normal en qualsevol altre teatre nacional del món i que a casa nostra és notícia: programant cinc obres d’autors catalans. Sense cap mena de dubte és una bona notícia, tant per la tria com per la voluntat de fer que la dramatúrgia catalana sigui l’eix de la programació del TNC. És d’esperar que aquesta nova manera de fer vagi adquirint carta de naturalesa, i se superin els complexos de culpabilitat per fer el que s’ha de fer. Una segona notícia interessant i molt rellevant que hem conegut aquesta setmana se situa en l’àmbit editorial. El grup editorial RBA ha adquirit el 50% de la revista l’Avenç, refermant la seva voluntat de penetrar en el mercat editorial en català (fa uns anys va comprar la Magrana), i fins i tot han esmentat la possibilitat de fer una edició en català de la revista National Geographic. Oriol Castanys, conseller delegat de RBA, ha anat més enllà i ha manifestat la intenció de quedar-se un tros del previsible esquarterament d’Edicions 62, que estan negociant Planeta, Enciclopèdia Catalana i la Caixa (aquesta notícia és d’aquelles que probablement es donen a conèixer a finals de juliol o en ple mes d’agost, per evitar reaccions). Al marge de les lluites comercials que puguin haver-hi aquests moviments són una altra mostra clara del potencial (i potencial de negoci) que té la cultura catalana. Malgrat els polítics i les votacions perdudes al Parlament de Catalunya a propòsit de Frankfurt, hi ha notícies interessants i optimistes pel futur de la nostra cultura.