Un efecte col.lateral del repartiment del poder entre CiU i PSC a la Generalitat i als governs municipals i la Diputació de Barcelona va ser la duplicitat de serveis: Auditori i Mercat de les Flors versus Teatre Nacional de Catalunya, Policia Local versus Mossos d’Esquadra, COM Ràdio versus Catalunya Ràdio... i així una llista massa llarga per a un país on Un efecte col.lateral del repartiment del poder entre CiU i PSC a la Generalitat i als governs municipals i la Diputació de Barcelona va ser la duplicitat de serveis: Auditori i Mercat de les Flors versus Teatre Nacional de Catalunya, Policia Local versus Mossos d’Esquadra, COM Ràdio versus Catalunya Ràdio... i així una llista massa llarga per a un país on els recursos econòmics de les finances públiques sempre han estat escassos. Ja sigui pel monocolor polític que ara domina a les principals institucions del país o pel fet que el sentit comú finalment es va imposant, sembla que aquesta situació comença a canviar. Un exemple d'aquest canvi és el traspàs de la Diputació de Barcelona a la Generalitat d’un grup significatiu de competències i l’anunci de la intenció de cogestionar l’Institut del Teatre, el Museu Marítim i el CCCB. Aquests traspassos poden ajudar a endreçar el mapa de competències, posar fi a ‘serveis impropis’ i en última instància, a poder fer una gestió integral i efectiva de les infraestructures culturals del país. Ara bé mentre sembla que es deixen enrere dinàmiques absurdes, l’actualitat cultural de casa nostra continua proporcionant altres ensurts. Aquest és el cas de la polèmica al voltant de pregó de les festes de la Mercè a Barcelona, que enguany és previst que faci Elvira Lindo. En aquest cas s’ha volgut vendre la curiosa elecció de la pregonera fent referència al cosmopolitisme (quan de fet a casa nostra, si hem de pensar en escriptors ‘cosmopolites’, tenim autors amb un nombre de traduccions a d’altres llengües espectacular, com és el cas d’Albert Sànchez Pinyol). Potser cal buscar els motius de la seva tria en el diari on ella escriu i el grup mediàtic al que pertany, PRISA, per entendre qui pot tenir interessos en promocionar-la, o quin intercanvi de favors hi haurà en un curs electoralment dens. En d’altres ocasions el pregó ja s’ha fet en llengües que no eren la catalana, com va ser el cas de Rigoberta Menchú, que va fer el seu pregó en espanyol i en mapuche. La llengua que utilitzi la pregonera és important pel que representa però en aquest cas no és l’únic factor objecte de la polèmica.
