En plena recta final de la campanya electoral pel referèndum de l’estatut de Catalunya, es van fer públics els guardonats dels Premis Nacionals de Cultura 2006, que la Generalitat concedeix a persones o entitats per la seva aportació en diferents àmbits culturals. La notícia ha passat força desapercebuda. Potser perquè l’entrega es far&a En plena recta final de la campanya electoral pel referèndum de l’estatut de Catalunya, es van fer públics els guardonats dels Premis Nacionals de Cultura 2006, que la Generalitat concedeix a persones o entitats per la seva aportació en diferents àmbits culturals. La notícia ha passat força desapercebuda. Potser perquè l’entrega es farà el 22 d’octubre a Girona, i la dinàmica política actual és prou estripada com per proporcionar titulars més mediàtics. Aquests premis, que van ser instituïts pel govern català el 1982, són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre 1932 i 1938. La llista de guardonats és força llarga, però convé destacar-ne dos. Un dels guardons ha estat per l'Escola Valenciana- Federació d'Associacions per la Llengua, per la projecció social de la llengua catalana i per "la defensa i ús del català al País Valencià". El premi nacional de literatura és per Biel Mesquida, pel seu llibre "Els detalls del món". Cal recordar que l’any passat va haver-hi una certa polèmica amb aquest premi, que va recaure en Toni Sala, i que va ser objecte de dures crítiques. És d’esperar que la trajectòria de Biel Mesquida el mantingui al marge de noves polèmiques. La concessió del premi a Escola Valenciana és una bona notícia que hauria d’ajudar a viure amb normalitat la unitat de la llengua, malgrat els constants intents d’esquarterament. Potser les possibilitats que al País Valencià es pugui produir un pacte que enviï el Partit Popular a l’oposició serà una alenada d’aire fresc pel progrés i normalització de la llengua catalana. L’estatut català que s’ha aprovat en referèndum no fa cap referència a la unitat de la llengua. És, sense cap mena de dubte, una ocasió perduda per deixar escrit en un text legal el que per a molts és una obvietat evident però que no per això és menys necessària. L’estatut aprovat al País Valencià inclou una preocupant referència a “l’idioma valencià”, amb una intencionalitat que s’haurà de veure a quines sentències judicials porta. El Premi Nacional concedit a Escola Valenciana és un reconeixement a una tasca d’una vàlua incalculable que cal mantenir arreu dels Països Catalans.
