La setmana passada entrevistàvem Patrícia Gabancho, i aquesta setmana Alfons López Tena. Dues persones diferents, amb històries i currículums allunyats, però que coincideixen en què el país ha de fer una forta sacsejada i que no valen les maneres de fer i les regles de joc fins ara emprades. A més, aquests dos personatges han triomfat per voluntat dels ciutadans que compren llibres per Sant Jordi, i és que les seves obres, “El preu de ser catalans” i “Catalunya sota Espanya”, s’han col.locat al tercer i quart lloc respectivament en les vendes de no ficció en català.  Unes dades a què cal afegir l’espectacular acollida del Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC i la curiositat i ganes de conèixer el país, de dalt a baix, que indica l’èxit del mediàtic “Caçadors de paraules”. El ciutadà mig és, en definitiva, molt més intel.ligent i sensible que la classe política que es menja la xocolata amb melindros al Palau de Pedralbes, a qui només se li acut plantejar-se la governabilitat del dia a dia o suposades entelèquies de pla B.
Gabancho descriu amb fermesa la situació de la llengua, víctima del veïnatge espanyol i el mercat global, i López Tena ens diu amb claredat que no hi ha res a fer amb aquesta Espanya, per molt que vingui a passejar-se la senyora De la Vega. La Plataforma per la Llengua, la CAL, la Plataforma pel Dret de Decidir, l’Associació Catalana de Professionals, la Plataforma Sobirania i Progrés, amb excel.lents i clares intervencions dels seus portaveus als mitjans de comunicació, deixen clar el desengany i el desencís nacional, i que ha arribat el moment de trobar nous horitzons.
I no n’hi haurà prou amb que la nostra acomplexada burgesia es reuneixi a l’IESE per demanar més infrastructures. Es tracta de més poder polític, de superar el marc estatutari actual, que ja no dóna més de sí, i ser capaços de crear noves generacions que s’institueixin a mitjà termini en la inexistent classe dirigent actual, massa encallada en els rengles del poder.
Ha estat un 23 d’abril tranquil en quant a reivindicacions però madur en les converses, en les trobades, en les reflexions col.lectives i, fins i tot, en els llibres polítics que interessen a la gent. Els llibres dels dirigents del passat no estan al rànquing de vendes, i això hauria de fer pensar tothom.