Aquesta tardor començaran els actes de celebració del centenari de la fundació d’una de les institucions culturals més importants del país, sinó la més important: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). És una data que cal rec Aquesta tardor començaran els actes de celebració del centenari de la fundació d’una de les institucions culturals més importants del país, sinó la més important: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). És una data que cal recordar i sobretot celebrar, ja que és un símbol de la voluntat de ser i de voler ser de la cultura catalana. La celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 va ser el precursor de la creació de l’IEC un any més tard. Per la significació de la secció filològica de l’IEC llengua i cultura seran els eixos de la celebració del centenari, amb un simposi sobre països de parla catalana i Europa durant el darrer segle; i amb l’organització d’un curs d’estudis sobre cultura catalana, poder i societat. Al llarg d’aquests cent anys s’han viscut moments molt convulsos, de persecució, de prohibició cultural amb voluntat d’anihilació i el país ha experimentat uns canvis socials, econòmics i demogràfics transcendentals. La presència de l’IEC i la certa continuïtat que, malgrat les adversitats, ha pogut tenir són un exemple que ens hauria de donar més confiança i seguretat com a país i com a nació. En els darrers anys s’han plantejat nous reptes i oportunitats per a la cultura catalana, potser un dels més evidents és l’emergència de les noves tecnologies i la necessària, per vital, projecció internacional de la nostra llengua i cultura. En aquest punt, a banda de la presència de l’IEC en els cercles acadèmics internacionals hi ha el buit que l’Institut Ramon Llull encara no ha sabut omplir. Aquesta setmana passada es va donar a conèixer el nom del nou director de l’IRL, Emili Manzano. L’efímera experiència de treball conjunt que va ser capaç d’articular l’Institut Ramon Llull en els seus inicis va permetre intuir el que es pot aconseguir quan es treballa amb esperit unitari en clau nacional. El nomenament d’Emili Manzano no fa presagiar un redreçament de la situació de l’IRL. Caldrà esperar els corresponents 100 dies de gràcia per fer la valoració de la seva gestió i deixar marge per a les sorpreses.