Aquesta darrera setmana abans de l’inici de l’èxode del més d’agost que deixa pràcticament paralitzat el país, hem conegut dues notícies que tindran un impacte en el mapa de les biblioteques de Barcelona dels propers anys. Fins fa poc quan es parlava d’equipaments pels barris es pensava sobretot en casals i centres cívics. Ara a aqu Aquesta darrera setmana abans de l’inici de l’èxode del més d’agost que deixa pràcticament paralitzat el país, hem conegut dues notícies que tindran un impacte en el mapa de les biblioteques de Barcelona dels propers anys. Fins fa poc quan es parlava d’equipaments pels barris es pensava sobretot en casals i centres cívics. Ara a aquest nucli central s’hi han afegit les biblioteques, com a element central en la vida dels barris. Tot i tenir uns índexs de lectura més aviat modestos i malgrat que sovint els llibres més influents són els que no es llegeixen, el debat a l’entorn de la necessitat de tenir un bon sistema de biblioteques s’ha fet el seu lloc a l’agenda política i cultural del país. Potser com a conseqüència del monocolor polític de les principals institucions, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha signat un acord amb l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, pel qual la Generalitat aportarà 4,5 milions d’euros per a la construcció i remodelació de biblioteques de la ciutat. Per si això fos poc també aquesta setmana s’ha conegut la notícia que l’Ajuntament de Barcelona, el ministeri de Cultura i la Generalitat han signat el protocol per a la construcció de la biblioteca pública de l’Estat a la capital. Recordem que aquesta és la biblioteca que s’havia de fer al mercat del Born, fins que es van descobrir les restes arqueològiques de la ciutat que va patir el setge de 1714. La biblioteca finalment es construirà al costat de l’estació de França. Malgrat l’espera de tants anys, l’espai proposat fa preveure que la biblioteca ‘provincial’ quedarà petita ben aviat, i tornarem a tenir un altra polèmica sobre la (mala) planificació dels serveis. Aquestes dues notícies posen de manifest que l’abocament de recursos en infraestructures culturals que rep la capital és difícilment comparable amb el que s’inverteix en la resta del territori. No és el motiu d’aquesta crònica denunciar aquests desequilibris. Hem de ser conscients que Catalunya necessita una Barcelona potent i dinàmica que sigui referent i punta de llança del país en temes econòmics, polítics i culturals. Sense ànim de ser malpensats, hem de suposar que la pobra intenció de vot de l’alcalde Clos que recullen les enquestes no han tingut res a veure en aquests anuncis, a menys d’un any de la cita municipal, i amb prou marge per poder posar les primeres pedres de les diferents obres.