Finalment, arriba la primera entrega dels papers de Salamanca, després que finalitzés la rabieta judicial que havia protagonitzat l’últim intent de paralització del retorn. Paradoxes de la història fan que el retorn dels papers espoliats coincideixi amb la setmana en què es nega que Catalunya sigui reconeguda, a tots els efectes, com a nació e Finalment, arriba la primera entrega dels papers de Salamanca, després que finalitzés la rabieta judicial que havia protagonitzat l’últim intent de paralització del retorn. Paradoxes de la història fan que el retorn dels papers espoliats coincideixi amb la setmana en què es nega que Catalunya sigui reconeguda, a tots els efectes, com a nació en l’articulat de la proposta de nou Estatut. Irònicament, però, els papers es dipositaran majoritàriament a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i aquí destaquem el Nacional, ja que si continua l’espiral surrealista del moment, pot fer que encara acabi perdent aquesta denominació. Una de les conseqüències de la supressió de la definició de Catalunya com a nació és que si Catalunya no és una nació, tampoc té símbols nacionals, ni diades nacionals ni res de similar. Això significa que es modificaran els articles on es parla de l’himne nacional, de la bandera nacional i de diada nacional. En comptes de ‘nacional’ es dirà ‘de Catalunya’. D’aquesta purga no se’n salvaran ni els articles relatius a l’Aran, que ja no serà una ‘realitat nacional occitana’, sinó ‘realitat occitana’. En d’altres parts del text es proposa substituir la preposició ‘a’ per la preposició ‘de’. Amb aquest petit canvi, per exemple, es garanteix que qualsevol intent d’estendre l’ús de la llengua en el si de l’administració quedi només reduïda a l’administració ‘de’ Catalunya. L’administració estatal, present ‘a’ Catalunya, però no ‘de’ Catalunya, en quedaria exempta. Això és d’especial rellevància en l’àmbit de la justícia, on Catalunya és, i sembla que serà, l’únic país de la Unió Europea on cap jutge té l’obligació de conèixer la llengua pròpia del país, fet que fins i tot un informe del Consell d’Europa va denunciar recentment. La millora del marc legal de la llengua catalana que es recollia en la proposta d’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya era un dels aspectes que més repercussió hauria tingut en la vida cultural del país. Posava fi a una situació de discriminació de la llengua catalana, que en el cas de la justícia era més que evident, i situava la nostra llengua al mateix nivell que la llengua espanyola i la perspectiva de tenir l’oficialitat a Europa era més factible que no pas ara. Si el nou Estatut no aporta canvis substancials per al marc jurídic de la llengua, poca cosa es pot esperar de l’anunciada llei de llengües de l’Estat espanyol, que properament s’ha de debatre a Madrid.
