Cada vegada és més fàcil veure a les nostres ciutats petites superfícies de solars, parcs o, fins i tot, terrats, convertits en horts de petites dimensions que produeixen per al consum individual o són aprofitats sovint per persones grans com a zona de lleure i de relació social. En algunes perifèries Cada vegada és més fàcil veure a les nostres ciutats petites superfícies de solars, parcs o, fins i tot, terrats, convertits en horts de petites dimensions que produeixen per al consum individual o són aprofitats sovint per persones grans com a zona de lleure i de relació social. En algunes perifèries de la ciutat, en indrets sovint abandonats i amb molta pressió urbanística, també s'està incrementant poc a poc aquesta pràctica, tot fent més agradables aquests indrets per al gaudi i millorant-ne la qualitat paisatgística, a més a més dels beneficis econòmics derivats de la pròpia activitat. Als països en vies de desenvolupament, però, les necessitats d'aquest tipus d'agricultura urbana són ben diferents. Els índexs de pobresa de moltes ciutats és cada vegada més gran i una proporció de residents urbans troba dificultats per accedir als aliments que necessita. Segons dades de la FAO, la gent pobra s'hi pot arribar a gastar un 60 per cent o més dels seus ingressos en menjar. A més, aquestes ciutats estan creixent amb molta rapidesa i això farà que amb el temps les explotacions agrícoles a l'interior o a la perifèria acabin jugant un paper cada vegada més important per alimentar la població. En aquest sentit, la FAO considera que les ventes dels excedents poden generar ingressos que s'utilitzin per comprar més aliments. Segons càlculs d'aquesta organització, els horts més petits podrien rendir fins a 3 dòlars americans al dia. Aquesta dada és molt important, tenint en compte que prop de 1.200 milions de persones viuen amb menys d'un dòlar al dia, i que gairebé 3.000 milions ho fan amb menys de dos dòlars diaris.