El descontrol urbanístic i d’infraestructures al litoral del País Valencià és altre cop font de polèmica a les institucions europees. Si fa poques setmanes Parlament Europeu i Comissió Europea alertaven del creixement urbanístic desmesurat que pateix aquest litoral, ara el Defensor del Poble Europeu ha obert expedient a la Comissió Euro El descontrol urbanístic i d’infraestructures al litoral del País Valencià és altre cop font de polèmica a les institucions europees. Si fa poques setmanes Parlament Europeu i Comissió Europea alertaven del creixement urbanístic desmesurat que pateix aquest litoral, ara el Defensor del Poble Europeu ha obert expedient a la Comissió Europea pel poc control que exerceix davant dels projectes de regeneració de les platges del País Valencià -i també a les Illes Balears- ja que molts d’aquests es desenvolupen sense un estudi previ que avaluï i minimitzi els efectes de l’actuació de regeneració sobre certs espais marins protegits a escala europea, tal i com exigeix la normativa europea. Els antecedents del cas es troben el 2002, quan el Fons Mundial per a la Natura (WWF/Adena) va demanar a la Comissió Europea que controlés aquests procediments. Tot i que la Comissió Europea va emetre dictamen exigint l’avaluació ambiental d’aquests projectes el 2004, la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient, que és el responsable dels projectes, hauria seguit autoritzant activitats de regeneració i recuperació de les costes per tot el litoral sense l’avaluació que requereix la normativa. Veient això, el Fons Mundial per a la Natura va demanar informació a la Comissió Europea per a fer complir aquesta exigència però, segons l’organització internacional, no va obtenir resposta, i per aquest motiu va optar finalment per posar els fets en coneixement del Defensor del Poble Europeu, que ara ha obert expedient al cas. Les regeneracions de platges consisteixen en aportacions i extraccions de sorres molt costoses econòmicament que intenten contrarestar temporalment el desgast de les platges, tot provocant en moltes ocasions la destrucció d’hàbitats marins de gran valor, com les praderies de Posidonia i altres fanerògames, contribuint així a la disminució de la biodiversitat i dels importants recursos pesquers que es crien en aquestes zones.
