Les recomanacions internacionals diuen que els nous embassaments que es construeixin han de ser sostenibles des d’un punt de vista econòmic i ecològic, han de portar un estudi adequat sobre altres alternatives i han de compartir el benefici econòmic amb les comunitats locals. Però no sembla que aquests criteris s’acabin de seguir fil per randa. L’Estat Les recomanacions internacionals diuen que els nous embassaments que es construeixin han de ser sostenibles des d’un punt de vista econòmic i ecològic, han de portar un estudi adequat sobre altres alternatives i han de compartir el benefici econòmic amb les comunitats locals. Però no sembla que aquests criteris s’acabin de seguir fil per randa. L’Estat espanyol, que és el país del món amb més embassaments per habitant, se n’hi segueixen construint, com és el cas de Melonares, a Andalusia. Un estudi del Fons Mundial per a la Natura alerta que aquests nous embassaments poden malmetre o assecar rius i zones humides i afectar seriosament espècies protegides com el linx ibèric, el felí salvatge més amenaçat del món. Diu l’informe que tot i que els projectes d’embassaments prometen energia barata o una millora dels regadius, els nous projectes podrien provocar problemes econòmics per la pujada de tarifes o socials pel desallotjament de poblacions senceres. A Catalunya, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, ha deixat clar que la política de l’aigua a Catalunya no preveu la construcció de més infraestructures d’aquest tipus.