La guerra de l'aigua continua viva, i és que malgrat la derogació del transvasament de l'Ebre, el del Xúquer-Vinalopó continua ben viu. L'allau d'informacions i les grans dosis de demagògia, però, no permeten fer una anàlisi acurada de les polítiques de gestió de l'aigua i les seves cons La guerra de l'aigua continua viva, i és que malgrat la derogació del transvasament de l'Ebre, el del Xúquer-Vinalopó continua ben viu. L'allau d'informacions i les grans dosis de demagògia, però, no permeten fer una anàlisi acurada de les polítiques de gestió de l'aigua i les seves conseqüències. En aquest sentit, el llibre L'aigua de tots (Ed Bromera, 2005), escrit pels periodistes Àlex Milian, redactor d'EL TEMPS, i Emili Piera, intenta posar llum a l'assumpte.
En la presentació del llibre a Barcelona, els autors han constatat que, analitzant les realitats catalana i valenciana, el model de creixement actual, basat en urbanitzacions, turisme, embassaments i regadius, marginant el secà i les costes verges, és una clara prova que encara s'arrossega el model del "desarrollismo" franquista.
El periodista Àlex Milian adverteix que, si bé el transvasament de l'Ebre ja ha estat derogat, "les amenaces sobre el riu no han desaparegut, ja que continuen aprovats el Pla de l'Aigua de l'Aragó- que preveu l'equivalent a 6 transvasaments-, els projectes de regadiu a La Rioja, i el canal Segarra-Garrigues, que pot fer que els regants que s'estan fent avui seran els venedors de demà".
Per la seva banda, Emili Piera destaca que s'està produint un fenomen a la ribera del Xúquer molt similar al de l'Ebre, ja que, "per damunt de directrius polítiques s'imposa una realitat: la sobreexplotació de la conca hidràulica. Municipis governats pel PP i el PSOE també aniran a la manifestació de Sueca del cap de setmana, perquè el Xúquer no es converteixi en un altre Segura, que ja no té vitalitat".