Francesc Cabana

Cabana sempre ha dit que "si ens tocaven les caixes seria un casus belli per als catalans". L'economista creu que la reestructuració del sistema financer espanyol "ens ha fet i ens farà molt de mal". "Quedem amb una caixa assegurada, més forta que mai, però el model català de caixes –una de gran, una de mitjana i vuit de fortes a la seva comarca–, ha passat a la història", afirma Cabana.

Segons l'economista, els principals "anticaixes" són dos. En primer lloc, "el Banc d'Espanya i el seu governador Miguel Àngel Fernández Ordóñez –Mafo per als amics–. La seva visió és d'Estat, espanyola i sense distincions". Cabana afirma que "com que a Europa tampoc veuen clar el model de caixes privades –les úniques que s'hi mantenen són les alemanyes, que pertanyen en bona part als governs regionals–, el Banc d'Espanya i Mafo –per als amics–, han decidit liquidar el model de caixes, que els resultava incòmode".

En segon lloc, hi trobem els bancs, "per un problema de competència, ja que la quota de mercat de les caixes és del 50% en relació amb l'Estat i del 66% a Catalunya. I també, de menysteniment per un model social, molt lluny del seu; alguns amb més virulència que altres, amb els grans bancs espanyols en primer terme, que tenen una forta influència sobre el govern i sobre el Banc d'Espanya".

És per tot això que es pregunta: "en el segle XXI, no hi tenen cabuda unes entitats sense accionistes, amb una forta sensibilitat social, que es proposen destinar a la societat una part del benefici aconseguit? De caixes, n'hi ha de ben gestionades i de mal gestionades, com els bancs. Calia quasi liquidar el model que tant bé ha funcionat a Catalunya?". És per tot plegat que finalitza l'article afirmant que "el procés de reestructuració es pot qualificar en alguns casos de putada, una acció deslleial, segons el diccionari".