Quan la selecció catalana de futbol sala va trobar-se, involuntàriament, a l’ull d’un huracà político-mediàtic per haver gosat participar en un torneig internacional com a tal -i, per més inri, haver-se enfrontat a un combinat espanyol- la reacció de la Catalana de Futbol (FCF) va ser la de menystenir aquell torneig i repetir als quatre vents que l’únic futbol sala català “oficial” era l’enquadrat en el seu si. Un argument que la caverna espanyolista va saber aprofitar per criminalitzar, encara més, l’únic equip nacional d’aquest esport que, a hores d’ara, pot sortir tranquil.lament pel món. En el cas dels adherits a la FCF, “els bons” -que diuen alguns- només poden competir fora de l’Estat en tant que integrants de la selecció espanyola.
Pel que fa al “futbol gran”, el d’onze jugadors, la Catalana semblava abocada a conformar-se amb la costellada de Nadal i alguna més. Però ara, ni això se li permet. Ara, l’excusa és la data FIFA. El partit entre Catalunya i els Estats Units, previst per al 14 d’octubre, perilla per la negació de la Real Federación Española de Futbol (RFEF) d’Ángel María Villar a autoritzar-lo, al.legant que pot interferir el que juga l’espanyola un dia abans contra Dinamarca. Curiós argument, tenint en compte que Catalunya no jugaria ni abans ni durant, sinó després. A la Catalana li prohibeixen fins i tot les costellades; fins aquí hem arribat. Davant de la situació, el seu president, Jordi Roche, ha instat Villar a reconsiderar la decisió i, en cas contrari, ha anunciat mesures legals davant del Tribunal Arbitral de l’Esport.
Esperem que tota aquesta polèmica faci obrir els ulls a algú i ajudi a prendre’s la participació internacional amb més seriositat. Mentrestant, la Catalana de Futbol Sala torna a casa, derrotada esportivament en el Mundial però amb el cap ben alt per haver-se sobreposat, una vegada més, al conflicte i haver competit amb absoluta normalitat i sense submissions a nivell internacional. Una altra que ho ha fet, tot i que més desapercebuda, és la Catalana de curses de muntanya, que aquest cap de setmana s’imposava a la Ontake Skyrace, disputada al Japó, en el que era la penúltima prova del Mundial. En aquesta modalitat, Catalunya domina amb autoritat el rànquing d’equips. Un rànquing en què la segona classificada és Euskadi. Normalitat en estat pur. Queda clar, doncs, quin és el camí i què és allò que convé i interessa a l’esport català.
