Aquest diumenge trenta-quatre municipis bascs han celebrat consultes populars en el que es preguntava a la gent "Si volien ser ciutadans d'un estat basc?". La consulta l'ha organitzat la Plataforma Gure Esku Dago que es defineix ella mateixa com una iniciativa plural i participativa que treballa pel dret a decidir del poble basc.
Barcelona ·
Les votacions han finalitzat a les vuit del vespre i hi han participat un total de 36884 de les 125000 que ho podien fer o sigui un 29'6% del total. Pel que fa al resultat un 95'3% hi ha votat a favor mentre qye un 3'7% ho ha fet en contra.
El portaveu de Gure Esku Dago, Ángel Oiarbide, s'ha mostrat satisfet i ha afirmat que "Hem demostrat que és possible decidir entre tots i que es pot fer amb total normalitat, que no anem contra ningú sinó a favor de tothom". Oliarte ha afegit que celebra el "pas endavant" que suposen les consultes per al dret a decidir d'Euskadi, però lamenta que encara està lluny del punt en què està el procés català. L'explicació, diu Oiarbide, passa pels partits polítics: "A Catalunya governen més o menys els mateixos que abans, però han interioritzat una altra actitud".
Per preparar les consultes Gure Esku Dago ha creat plataformes locals que són les encarregades de portar la consulta a cada poble. Els convocants han renunciat a qualsevol ajuda institucional i fugen dels edificis públics per col·locar les urnes. D'aquesta manera volen evitar conseqüències legals per als càrrecs públics. De fet, el delegat del govern espanyol al País Basc, Carlos Urquijo, ja ha avisat els alcaldes dels municipis on hi haurà votacions que "no poden col·laborar en la realització d'una consulta popular sense permís" i que vigilin que cap recurs públic s'utilitzi per a les consultes.