Sols unes hores després del gran acord per a l?estatut, la caverna mediàtica i les seves brunetes s?han posat a treballar per donar la batalla de màxima intensitat: ?no pasarán?. I el més greu és que no és només en aquests sectors, en què ja estem acostumats a passar-ne, sinó que també han reaccionat els barons de l?espanyolisme del PSOE i tot el PP. Ens ho esperàvem, i això obliga a què l?acord n Sols unes hores després del gran acord per a l?estatut, la caverna mediàtica i les seves brunetes s?han posat a treballar per donar la batalla de màxima intensitat: ?no pasarán?. I el més greu és que no és només en aquests sectors, en què ja estem acostumats a passar-ne, sinó que també han reaccionat els barons de l?espanyolisme del PSOE i tot el PP. Ens ho esperàvem, i això obliga a què l?acord no sigui la satisfacció d?unes hores, d?uns dies, sinó que sigui el començament d?una acció unitària d?allò que representen 120 diputats del Parlament de Catalunya, que avui han actuat amb dignitat nacional, i que ara els seus representats a les Corts espanyoles els tocarà defensar el text solemnement aprovat, i conclòs amb el cant d?Els Segadors, l?himne nacional de Catalunya. Pasqual Maragall ha estat més Maragall que mai, i en el seu discurs d?aprovació de l?estatut, com sempre no ha enganyat ningú, igual que Manuela de Madre: ens volen portar a una Espanya plural, que caldrà veure qui més la vol a la resta de l?estat. Josep-Lluís Carod-Rovira ha jugat molt fort, sense renunciar en el seu discurs a l?objectiu final de la independència, però segur també que sap el risc que corre, i que la seva dignitat nacional no és ara que l?ha d?exercir, sinó quan l?estatut hagi estat validat a Madrid. Artur Mas, no fent cas d?aquells que volien que destruís Maragall, ha apostat fort, ha fet una operació patriòtica, però l?alt risc per a CDC. Si li surt bé a Maragall, aguantarà CiU com a mínim dues legislatures a l?oposició? s capaç de fer-ho? També ha estat interessant el discurs de Josep Piqué. Cal reconèixer-li que ha estat transparent, diàfan, amb paraules més subtils que el seu company Francesc Vendrell, que va dir que seria una gran pèrdua de temps. Però ens ha dit, amb un somriure sobri, el mateix que les brunetes mediàtiques, ?no passarà?. Ara cal veure com es prepara un pla conjunt d?acció conjunt a Madrid de les forces polítiques que han aprovat l?estatut, i com es blinden els companys del PSC per resistir el setge que des del PSOE se?ls farà. Si el PSC és capaç de resistir, serà imparable el seu ascens i consolidació a Catalunya. Si cedeix, les noves generacions i les classes populars exigiran una nova esquerra.