La joventut catalana es pot subdividir en tres grans grups segons la seva adscripció a un marc mental concret: el català, el reivindicatiu i l'espanyol. La llengua familiar i d'ús és la variable que influeix més en què els joves formin més o menys part d'un d'aquests tres grups, segons l'estudi qualitatiu Les representacions simbòliques de la identitat nacional (PDF) realitzat pel Grup d'Estudis de les Identitats. Segons la sociòloga Marta Rovira, directora, "qui s'identifica amb símbols espanyols com el brau o la bandera espanyola, majoritàriament és castellanoparlant d'origen i de pràctica. Si és castellanoparlant però parla català amb els amics, esporàdicament, ja no s'identifica tant amb els símbols espanyols, independentment de la seva preferència política".
L'estudi, que ha enquestat a 1.000 joves de 14-15 anys, analitza els perfils i les formes d'identificació simbòlica nacional existents entre els joves, així com el grau d'impacte social que tenen alguns referents simbòlics concrets en l'actualitat (l'estelada, el burro català, el brau d'Osborne...). Així, l'anàlisi determina que els joves que tenen una identificació simbòlica catalana són sobretot fills de pares nascuts a Catalunya i que tenen el català com a llengua familiar i d'ús habitual, tot i que això no exclou l'ús del castellà amb els amics o el professorat. Quan se'ls demana amb quin símbol patriòtic s'identifiquen, molts diuen la senyera, per bé que uns s'identifiquen exclusivament com a catalans, sense referència al marc nacional espanyol, i d'altres considerant el marc espanyol com el de referència global.
Els joves que tenen una identificació simbòlica reivindicativa, s'identifiquen clarament amb l'estelada, tenen un coneixement més elevat dels referents simbòlics catalans i hi manifesten més adhesió. A l'altre costat de la balança, els que s'identifiquen simbòlicament amb Espanya són, sobretot, nascuts a Espanya, o fills de pares nascuts a Espanya, o fills d'un dels dos cònjugues nascuts a Espanya, que parlen castellà amb la família i els amics. L'estudi, tot i això, no determina quina correlació de forces existeix entre els tres grups, tan sols els classifica sociològicament per tal de provar una metodologia de recerca posterior.
D'altra banda, el treball valida la idea estesa entre bona part de la societat civil que els nouvinguts que aprenen català, immediatament obtenen el passaport per formar part de la nació catalana. Segons Rovira, "la incorporació al català comporta també una identificació amb el país. Al contrari, els que s'identifiquen amb els símbols nacionals espanyols es caracteritzen per la seva fidelitat lingüística al castellà". Alhora, Rovira també recalca que els nouvinguts no s'identifiquen amb els referents espanyols, però tampoc necessàriament amb els catalans, sinó que opten més per identificar-se amb una vaga idea d'Europa.
La directora de l'estudi també apunta que la immensa majoria dels enquestats no tenen cap coneixement de cap concepte històric o simbòlic. Existeixen pocs joves que coneguin les connotacions que poden tenir al darrere la gralla, el Canigó o la Patum, però encara n'hi ha menys que coneguin què és el 12 d'octubre o el 18 de juliol. Alhora, els joves que tenen clars els referents simbòlics catalans, són els joves amb un sentiment independentista més accentuat i acostumen a estar molt vinculats amb les entitats de la societat civil del seu territori, amb una activitat cultural per sobre de la mitja.
Rovira també destaca que, a Catalunya, la Senyera es percep com un "símbol neutre, difús, que tothom es pot apropiar. Tant els independentistes com a bandera nacional, com els qui la veuen com a bandera autonòmica. Per contra, la bandera espanyola, a Catalunya, queda fatxa".
