Les diferències entre Catalunya i Espanya també afecten l'àmbit de l'ensenyament concertat. Majoritàriament, sempre hi ha excepcions, les escoles cristianes catalanes s'han distingit els darrers anys per la seva opció per la catalanitat i la modernitat, la sensibilitat social i una línia eclesial inspirada e Les diferències entre Catalunya i Espanya també afecten l'àmbit de l'ensenyament concertat. Majoritàriament, sempre hi ha excepcions, les escoles cristianes catalanes s'han distingit els darrers anys per la seva opció per la catalanitat i la modernitat, la sensibilitat social i una línia eclesial inspirada en el Concili Vaticà II. Només cal recordar l'estil de l'ínclita Carmen Alvear, la CONCAPA i les campanyes reaccionàries impulsades per les escoles de l'Espanya profunda. Doncs bé, a casa nostra la realitat ha estat força diferent, gràcies a la gestió del pare Francesc Riu, salesià, que ha dirigit durant prop de trenta anys el Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya. Riu acaba de ser rellevat per Enric Puig, un jesuïta amb una dilatada trajectòria de servei a l'Església i al país en el camp de la joventut i l'ensenyament. El procés que ha culminat el relleu ha estat modèlic, gens habitual en aquests casos. Francesc Riu, injustament acusat en alguns sectors de contrari a l'escola pública, s'ha caracteritzat per unes posicions eclesials obertes i compromeses. Segurament per això va ser vedat i no va poder participar en la fase final del Concili Provincial Tarraconense, quan ell va ser un dels membres més actius en l'etapa preparatòria. Tampoc no va prosperar la seva candidatura a bisbe català. Avui, les escoles cristianes a Catalunya tenen molt poc a veure amb aquells centres reaccionaris i espanyolistes del franquisme. El mèrit d'aquesta evolució s'ha d'atribuir en bona part a Francesc Riu.