Milers i milers de cristians catalans, en especial joves, encara estan de dol. En ple estiu, era assassinat a Taizé, enmig d?una pregària, el fundador d?aquesta comunitat que havia esdevingut un símbol vivent de l?obertura, l?acolliment i la senzillesa. Roger Shutz, conegut arreu com el germà Roger, va fundar aquesta comunitat a la Borgonya francesa. Més que no pas teoritzar, ell mateix es va conv Milers i milers de cristians catalans, en especial joves, encara estan de dol. En ple estiu, era assassinat a Taizé, enmig d?una pregària, el fundador d?aquesta comunitat que havia esdevingut un símbol vivent de l?obertura, l?acolliment i la senzillesa. Roger Shutz, conegut arreu com el germà Roger, va fundar aquesta comunitat a la Borgonya francesa. Més que no pas teoritzar, ell mateix es va convertir en un itinerari viu de diàleg ecumènic. Quan va manifestar el seu desig de convertir-se al catolicisme, va ser Joan XXIII qui li ho va desaconsellar perquè no semblés que l?ecumenisme equivalia a abandonar el protestantisme. Taizé, amb el pas dels anys, ha estat un punt de referència per als joves europeus cristians, entre els quals els catalans han tingut una presència molt destacada. No és per casualitat que Barcelona hagi acollit tres trobades en anys diferents i que altres ciutats espanyoles cap. Però fins i tot amb la mort del seu carismàtic fundador, la comunitat de Taizé ha donat una lliçó més al món catòlic. El comunicat difós arran de la seva mort i la voluntat de continuar amb total normalitat les activitats l?endemà mateix, palesen una voluntat autèntica d?austeritat, simplicitat i coherència. Ben diferent, no cal dir, de l?ampul?lositat, els muntatges mediàtics i les cerimònies de cara a la galeria del Vaticà. Quan es va morir el germà Roger, una de les principals preocupacions de la comunitat va ser com explicar-ho a la seva germana perquè la notícia no fos un cop massa dur per a aquesta dona de més de noranta anys. Ella, en canvi, va interrompre les explicacions dels quatre germans de Taizé que l?havien anat a veure i amb una serenitat colpidora va reflexionar en veu alta: ?Quina mort millor que aquesta? A l?Església que ell estimava, enmig de la pregària dels joves i envoltat dels germans de comunitat i de les persones que estimava?.