Així es desprèn del llibre-enquesta que s’ha presentat aquest dimarts en el marc de la “Jornada llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI”, organitzada per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i celebrada a la Sala Port Vell del World Trade Center de Barcelona. El treball ha estat realitzat per Enrico Chessa, Ernest Querol, Natxo Sorolla, Joaquim Torres i Joan-Albert Villaverde i presenta per primera vegada resultats globals sobre les habilitats i usos lingüístics dels habitants dels Països Catalans. Segons l’estudi, un 43% de la població té el català com a llengua materna, mentre que els qui la tenen com a llengua d’identificació, els qui diuen que és “la seva”, pugen al 54%. L’estudi recull que la transmissió del català entre generacions es divideix en tres grups ben diferenciats. D’una banda, a l’Alguer i a la Catalunya Nord l’ús mostra índexs negatius, estadis avançats del procés de substitució lingüística, mentre que en la part oposada es troben Andorra i Catalunya, on la vitalitat de la llengua és clarament més alta. Les Illes, el País Valencià i la Franja es mantenen com les zones amb un “moderat” avenç.

Pel que fa als percentatges d’identificació, les diferències entre les diverses zones del país també són evidents. A Andorra, per exemple, els qui s’hi identifiquen són 10 punts més que els qui la tenen com a llengua inicial, mentre que a la Franja, la Catalunya Nord i l’Alguer, s’hi identifiquen menys que els qui la tenen com a inicial.

D’altra banda, l’enquesta mostra que més de 9 milions d’habitants dels Països Catalans afirma saber parlar català, amb la Franja i el Principat com les zones on es registren xifres més altes (un 88,8% i un 84,7% respectivament). La capacitat de lectura es manté també a nivells positius –excepte a la Catalunya Nord i l’Alguer- i on sí que disminueix força a tot arreu és en l’àmbit de l’escriptura: un 62% a Catalunya, un 27% al País Valencià i un 10% a la Catalunya Nord, per exemple.