Des de la Transició fins ara, a més del poder de Vilarasau i la seva ?Caixa?, hi ha hagut dos personatges significatius, que primer la política i ara en els sectors econòmico-financers , han controlat la política catalana per donar la imatge que tot canviava sense que en realitat res es mogués i els poders continuessin on han estat sempre. Això, en una èlit barcelonina que porta tres dècades condu Des de la Transició fins ara, a més del poder de Vilarasau i la seva ?Caixa?, hi ha hagut dos personatges significatius, que primer la política i ara en els sectors econòmico-financers , han controlat la política catalana per donar la imatge que tot canviava sense que en realitat res es mogués i els poders continuessin on han estat sempre. Això, en una èlit barcelonina que porta tres dècades conduint Catalunya cap als interessos de l?Estat espanyol i els seus mateixos interessos. Miquel Roca, a CiU, fou el més ferm representant d?una política catalanista però lligada als interessos d?Espanya, i quan fou descavalcat de CiU per Jordi Pujol va continuar -ara amb les mans lliures dels compromisos polítics- creant una xarxa de poder. En particular des del seu bufet d?advocats, que a més de convertir-lo en un dels més importants advocats de l?Estat, li ha donat el poder d?influència política i looby a Madrid que sempre havia desenvolupat. Ara sembla que vol tornar, per la porta del darrere, a l?acció política, mitjançant la Societat Econòmica Barcelonesa d?Amics del País, de la qual n?és president. Aquesta entitat és una catapulta pel seu gran somni: conquerir el veritable poder econòmic de Catalunya que és ?La Caixa?. L?entitat que ara presideix va ser, ara fa cent anys, una de les seves fundadores, de manera que, per mitjà de la mateixa, espera tenir una certa influència en el futur d?aquesta entitat d?estalvi catalana. Roca ha estructurat aquesta entitat amb persones de diferents procedències, com Isidre Fainé (actual Director general de ?La Caixa?), Alexandre Pedrós, Carles Duarte, Andreu Mas-Colell o Xavier Sala-Martín. Amb tot, Miquel Roca diu que no pretén fer política, però sí influir. Per la seva banda, el looby socialista més intel·ligent i discret que el de CiU durant aquestes últimes dècades ha rellançat el seu gran valor, Narcís Serra. Amb el seu pas per la vicepresidència del govern i el ministeri de Defensa espanyols s?ha assegurat ser el líder indiscutible d?aquest sector social ?el mateix que Miquel Roca, però que va optar pel socialisme-. Serra té el mateix somni que Roca (la conquesta de ?La Caixa?), però evidentment s?haurà d?optar per un o l?altre. I sembla que ja hi ha acord. Narcís Serra, des del seu ben finançat CIDOB, el MNAC i d?altres prevendes que li han donat els socialistes, prepara una estratègia per consolidar una segona gran caixa a Catalunya, mitjançant la fusió de la Caixa de Catalunya amb dos o tres entitats d?estalvis menors. Per tal que aquesta operació de conquerir el poder econòmic a Catalunya els hi surti bé, necessiten que el país continuï sent la comunitat autonòmica exemplar, que no creï problemes i que elimini qualsevol temptació sobiranista, la qual pugui fer trontollar la pau econòmica-financera per fer les seves operacions. Darrera, doncs, de qualsevol avenç sobiranista no sols hi ha en contra els poders fàctics de l?Estat; també els incipients però cada dia més consolidats poders dels seus representants a Catalunya, Miquel Roca i Narcís Serra.
