
El mateix dia que Joan Pau II va nomenar cardenal a l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach, també va atorgar el mateix rang a l'arquebisbe de la diòcesi de València, Agustín García-Gasco. El nomenament cardenalici va generar mostres d'eufòria entre el PP valencià, amb corredisses de Rita Barberá i Francisco Camps per fer-se la foto amb el nou alt dignatari eclesiàstic. Ara, però, el Grup de Rectors del Dissabte, un col.lectiu de clergues i laics que treballa per la renovació pastoral de l'Església valenciana, critica obertament el nomenament, ja que considera que García-Gasco s'ha tancat al món d'avui i diàleg sincer amb ell, ha compromès la independència de l'Església al poder polític, econòmic i mediàtic, ha menyspreat la cultura i llengua del País Valencià i ha posat constants traves a la col.legialitat, la pluralitat i la participació de tothom a l'Església.
El col.lectiu recorda que, el juny, ja va fer públic el document L'Església que volem i el bisbe que necessitem, en què assenyalava una sèrie de característiques que desitjava que tingués el futur bisbe valencià -ja que García-Gasco va compir els 75 anys el 2006 i, des de llavors, està pendent de ser rellevat. El col.lectiu afirma: "Si per al nou Bisbe demanàvem i demanem aquestes notes, és perquè no les havíem vistes potenciades, com es devia, en el pontificat de N'Agustín a València.. D'ací la sorpresa que ens ha produït aquest nomenament, que el situa en una responsabilitat major a l'organització eclesiàstica".
El col.lectiu considera que el nomenament de García-Gasco confirma "una línia de marcada tendència conservadora i d'involució respecte al Vaticà II" en la direcció jeràrquica de l'Església, que "l'actual papat sembla voler reforçar aquesta tendència i potenciar-la com siga, sense tenir en compte els comportaments pastorals dels escollits". Amb el reforçament d'aquesta línia tradicionalista, "no s'impulsa l'Església a donar resposta evangèlica als grans reptes culturals, socials, econòmics i polítics de la nostra societat".
El Grup de Rectors del Dissabte, alhora, encara va més enllà i es mostra partidari d'eliminar la figura del cardenal de la jerarquia eclesiàstica, perquè aposten "per una Església cada vegada més evangèlica i servicial, presidida per Pastors que donen la seua vida pel Poble", mentre que els cardenals formen part d'una estructura "arcaica" i "mundana", fins al punt que "s'anomenen Prínceps de l'Església els qui reben aquest encàrrec".