Aquests dies, després del nomenament del nou Sant Pare, diferents personalitats eclesiàstiques s?han pronunciat sobre el reconeixement que pot tenir la realitat catalana. Si amb Joan Pau II, discursos a banda, el balanç d?aquesta relació va ser molt negatiu, s?apunta que, en canvi, Benet XVI podria tenir una actitud més sensibilitat. Segons es desprèn de diverses entrevistes que se li han fet al s Aquests dies, després del nomenament del nou Sant Pare, diferents personalitats eclesiàstiques s?han pronunciat sobre el reconeixement que pot tenir la realitat catalana. Si amb Joan Pau II, discursos a banda, el balanç d?aquesta relació va ser molt negatiu, s?apunta que, en canvi, Benet XVI podria tenir una actitud més sensibilitat. Segons es desprèn de diverses entrevistes que se li han fet al seu germà, Ratzinger coneix perfectament Montserrat i sap la importància que té l?Escolania. I, tal com han destacat el bisbe de Girona Carles Soler Perdigó i l?abat Josep Maria Soler, l?origen bavarès del nou papa pot ajudar-lo a entendre la realitat de les nacions sense Estat. Caldrà esperar, doncs, per veure com es plantegen les relacions entre Catalunya i Benet XVI. Amb tot, sembla prou clar que, una vegada més, Montserrat tindrà un paper clau en aquest marc de relacions. Precisament per aquesta raó, l?entrevista de Jordi Llisterri publicada al diari Avui aquest diumenge té un valor afegit. En un to autocrític, digne de lloança, l?abat Soler denuncia sense pèls a la llengua els errors propis, defugint la temptació d?atribuir tots els mals a factors externs. Assenyala ben clarament tres punts bàsics d?actuació per millorar la comprensió del Vaticà envers Catalunya: una major presència de capellans catalans al Vaticà, sobretot a l?Escola Diplomàtica; tornar a obrir una oficina de la Generalitat a Roma, i superar la fragmentació existent entre les diverses sensiblitats eclesials que ofereixen una imatge de divisió.
