Ja advertíem la setmana passada del perill d?un possible no francès a la Constitució europea per a José Luis Rodríguez Zapatero. Un cop constatat diumenge passat aquest resultat a l?Estat veí, el president espanyol es troba en un atzucac. Des de La Moncloa es va apostar fermament per la ratificació ràpida via referèndum del nou Tractat de la UE, per fer palès l?europeisme espanyol. Aquesta Ja advertíem la setmana passada del perill d?un possible no francès a la Constitució europea per a José Luis Rodríguez Zapatero. Un cop constatat diumenge passat aquest resultat a l?Estat veí, el president espanyol es troba en un atzucac. Des de La Moncloa es va apostar fermament per la ratificació ràpida via referèndum del nou Tractat de la UE, per fer palès l?europeisme espanyol. Aquesta celeritat tenia dos objectius: internament servia per escenificar el distanciament de la política atlantista de l?anterior president, el popular José María Aznar; i, externament, era un gest que Zapatero feia als mandataris europeus per aconseguir allargar els fons de cohesió europeus, que l?Estat espanyol hauria de deixar de rebre l?any 2006.
Així, en aquests moments, el no francès posa en dubte la consecució d?aquests dos objectius. Ara ja no és tant clar que el més europeista sigui el sí, perquè la negativa francesa s?ha basat no en els vots de l?ultradreta, sinó en els vots de grans sectors de l?esquerra que han lluitat contra el stablishment francès, representat pel govern de dreta, el president Chirac i els aparells dels dos partits més grans l?UMP (centredreta) i el PSF (centresquerra).
Tot i que el mateix Zapatero es va mostrar confiat que la UE superarà el no d?un dels founder fathers, el cert és que no té previst cap pla B. Ara per ara, perduda la batalla pel sí, ZP només pot salvar els mobles i intentar no perdre tots els fons de cohesió a partir de 2007.