Lentament, i per primera vegada a la història, es va posant en marxa la justícia internacional centrada en jutjar a ex dirigents notoris pels crims comesos durant el seu mandat, és a dir, és una forma nova de lluita contra el terrorisme d’Estat, ara que tant de moda està la lluita contra el terrorisme internacional. Aquest comentari ve a tomb pel trasllat a Lentament, i per primera vegada a la història, es va posant en marxa la justícia internacional centrada en jutjar a ex dirigents notoris pels crims comesos durant el seu mandat, és a dir, és una forma nova de lluita contra el terrorisme d’Estat, ara que tant de moda està la lluita contra el terrorisme internacional. Aquest comentari ve a tomb pel trasllat a la Haia per ser-hi jutjat de l’ex president de Libèria, Charles Taylor. Fins ara havíem assistit a la creació de tribunals internacionals per jutjar i condemnar els vençuts durant la Segona Guerra Mundial. Després va ser el torn del carnisser dels Balcans, Milosevic. Ara li toca a Taylor. I la llista de futuribles és extensa ja que el món compta amb una llarga llista d'ex dirigents amb les mans plenes de sang que viuen plàcidament el seu exili. Són uns inicis prometedors però no haurien de quedar limitats als assassins notoris sinó que s’hauria d’ampliar als qui han robat als seus pobles aprofitant-se del càrrec. I, sobretot, no limitar-se geogràficament a ex dirigents del Tercer Món sinó que fos una justícia universal, igual per a tothom ni que siguin ex mandataris d’estats poderosos i rics. El delicte d’assassinat i el de robatori són iguals arreu del món. I posats a demanar, el món no hauria d’esperar a què el criminal o el lladre estiguessin fora del poder. Clar que ara sembla que estem demanant un impossible però també semblava impossible fa un cert temps l’existència d'un terrorisme internacional i d'una justícia internacional. És un gran pas endavant no limitar la consideració de terroristes als qui no estan en el poder sinó a tots els qui maten o manen matar, roben o deixen robar.