La història del conflicte Israel-Paslestina és interminable, o això sembla. L’últim capítol, de moment, té dues vessants. Per una part, els palestins enlloc de tancar files davant els seus adversaris s’han dividit de tal manera que la guerra civil en els últims temps semblava inevitable entre les milícies diverses i ben arma La història del conflicte Israel-Paslestina és interminable, o això sembla. L’últim capítol, de moment, té dues vessants. Per una part, els palestins enlloc de tancar files davant els seus adversaris s’han dividit de tal manera que la guerra civil en els últims temps semblava inevitable entre les milícies diverses i ben armades dels dos pols enfrontats, el del nacionalisme laic representant per Al Fatah i el de l’integrisme islàmic organitzat al voltant de Hamas. De fet, els xocs armats, amb morts i ferits, feia setmanes que es produïen a diari. Però en les darreres hores s’ha consensuat un document que pot deturar la guerra civil i que suposa un reconeixement implícit d’Israel per part dels més radicals, exceptuada la Jihad Islàmica (grup integrista pro-iranià). Com es recordarà l’accés de Hamas al govern de l’Autoritat Palestina després de les últimes eleccions legislatives va suposar el seu aïllament internacional a partir de la seva postura de no reconèixer el dret a l’existència de l’Estat de Israel, no renunciar a la lluita armada (el món occidental ho tradueix per terrorisme) i no acceptar els acords anteriors entre Israel i l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina), de la qual Hamas no en forma part. L’acord Al Fatah-Hamas, a més de reconèixer Israel de manera implícita també suposa limitar la lluita armada als territoris ocupats, és a dir, dins de Cisjordania i Gaza, a les fronteres existents fins el 1967 i dins les quals es vol construir l’Estat palestí. És un important pas endavant per evitar la guerra civil, per posar fi a l’aïllament internacional de l’actual govern palestí i per poder iniciar converses amb Israel sobre el futur Estat palestí. Però l’actuació d'un grup armat ha tornat novament a complicar la situació i a convertir-la en volàtil, amenaçant d’ensorrar tot l’esforç pacificador. El segrest d'un soldat israelià està a punt de fer esclatar una nova escalada de la violència amb una operació d’envergadura per part dels israelians. L’espiral de l’atac i el contraatac se sap com comença però no com ni quan s'acaba. Si la crisi se supera sense massa sang el procés negociador podrà recomençar el seu camí, però si els dirigents no saben posar mesura i contenció pot albirar-se un horitzó de tots contra tots, és a dir, palestins contra israelians, i a la inversa, però també palestins contra palestins. No hi ha millor escenari possible pels partidaris de no negociar i de imposar solucions de força.