Indica publicitat
Divendres, 10 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 1 de d'abril del 2009 | 14:54
Notícia · Política

Legitimitat democràtica (Dret de decidir XIX)

Marc Sanjaume · Tal com diu Héctor López Bofill, els moviments secessionistes a l'Europa occidental, encara que no agradi a molts estats, tard o d'hora plantejaran les seves reivindicacions a l'agenda europea. Aleshores, quan això passi, si ho fan amb majories clares no es podran aturar fàcilment. D'aquí sorgeix la importància del Projecte de llei de consultes que aprovarà avui el Govern i que ha impulsat el conseller de Governació, Jordi Ausàs, i el seu partit. Aquest Projecte de llei conté tres impulsos per al dret de decidir que es poden considerar cabdals.


En primer lloc, és un impuls polític important per a les forces que els darrers anys han defensat a l'agenda política el dret de decidir. No només per a ERC, el partit impulsor de la llei, sinó també per a CiU i segurament, en menor mesura, per a ICV. Cal no oblidar, també, la feina feta per la societat civil des de la Plataforma pel Dret de Decidir, que ha aconseguit organitzar les manifestacions més importants dels darrers anys al nostre país. La plasmació d'aquestes demandes en una llei els atorgaria un pes institucional que és bàsic per a qualsevol procés democràtic.

En segon lloc, és un impuls pragmàtic. Les forces polítiques solen dir que aquesta reivindicació és quelcom gratuït, sobretot els partits polítics que es volen posicionar davant del seu electorat. En canvi, la concreció d'aquestes posicions en un àmbit institucional sempre és més complicada. De ben segur, doncs, que caldrà concretar el "fer volar coloms" en un ús precís d'aquesta nova llei de consultes. L'aplicació del dret de decidir pot significar una confrontació institucional amb el Govern espanyol, tal com ja ha passat amb el Tribunal Constitucional, atès que serà l'encarregat de donar el vistiplau a les consultes.

En tercer lloc, és un impuls democratitzador. Ho és per dues raons diferents. D'una banda, perquè regula l'exercici de consultes populars i permet que diputats, ajuntaments o ciutadans duguin a terme iniciatives per fer-ne. D'altra banda, ho és perquè prova, un cop més, la voluntat inequívoca d'exercir el dret de decidir, en cas de convocar-se una consulta de caire autodeterminista, de manera democràtica i demostrant la voluntat de respectar la llei de la majoria. A més a més, amb un encaix legal amb la Constitució espanyola.

Malgrat tot, aquest projecte de llei conté diversos elements poc esperançadors. El més important de tots és que calgui l'aprovació del Govern central per convocar les consultes que s'hagin aprovat per majoria al Parlament. Un altre aspecte paradoxal és que, amb la correlació de forces actual, el partit que ha impulsat aquest projecte de llei, ERC, no podria fer una proposta de consulta parlamentària, ja que calen 27 diputats (o dos grups parlamentaris). La dificultat de fer una recollida de signatures ciutadana per demanar una consulta popular, que multiplica per quatre les que es demanen per a una iniciativa legislativa popular, no ha d'espantar les organitzacions de la societat civil. Probablement una recollida amb èxit obtindria el suport dels partits catalans, si més no de cara a tenir majoria al Parlament; després caldria veure com es defensaria a Madrid.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat