L'economista i el diputat de Junts pel Sí al Parlament, Germà Bel, analitza les relacions entre Catalunya i Espanya en un capítol inclòs en el llibre de referència que acaba d'editar l'Institut d'Estudis Catalans: Raó de Catalunya. La societat catalana al segle XXI.
Barcelona ·
El diari Avui l'ha entrevistat al respecte. En aquesta assegura Bel "Jo crec que no hi haurà referèndum acordat. Ho crec des de fa molts anys. Al disseny institucional i al model constitucional espanyol li fa més mal acordar un referèndum que la independència. Viure la independència té tot el dolor que pot provocar l'amputació d'una part del cos, però el referèndum és acceptar la gangrena. Si el model d'estat francès [d'una sola nació] té l'acceptació que té a Espanya, no el veig suïcidant-se i acceptant un referèndum. Per què no és com la Gran Bretanya o el Canadà? Aquests són models anglosaxons, basats en l'individu i en el territori, no en la nació poble, compacta"
I afegeix respecte si acabarà celebrant-se un referèndum i si aquest tindrà validesa que "El govern de Catalunya ha fet la proposta i el Parlament hi ha votat a favor: referèndum o referèndum. Acordat o no acordat. I aquesta és la posició política del govern i del Parlament".
Pel que fa a aquest també creu Bel que "En el cas hipotètic que només hi participessin els partidaris del sí, primer hauríem de conèixer el nivell de participació. Però és un escenari que s'haurà de preveure abans del dia del referèndum. Quins requeriments polítics i institucionals se li atribueixen. Això és una decisió de tipus polític, amb diferents elements a reflexionar." I ens recorda que "Una convenció internacional estableix que en un referèndum no acordat no hi ha una exigència de participació mínima, lògicament per combatre l'incentiu al boicot via abstenció. A més, a Catalunya hi ha sempre una abstenció crònica, un 25% de població que no vota mai. També s'ha de tenir en compte una premissa: si es guanya el referèndum s'ha d'aconseguir imposar el nou estat. Com aconsegueixes que aquella part dels catalans que no estan a favor de la independència però estan a favor de la decisió de Catalunya, de la sobirania, acceptin la legitimitat del nou estat si així ho decideix el referèndum? Òbviament, això és més fàcil si hi participen. La diferència amb el 9-N no la marcarà el resultat de la nit. La marcarà el que passi l'endemà. Si, com preveu el full de ruta reformat, es fa el referèndum i surt un sí, a Catalunya hi haurà d'haver un estat que sigui el català que imposi la llei a tot el territori sobre unes persones excloent-les de la força de qualsevol altre estat. Un estat és això. Un estat no és una urna, que pot ser un mecanisme de legitimació d'una decisió, ni és un somriure, que pot ser un element fantàstic en un procés per impulsar la independència".
Sobre si la fortalesa del bloc independentista és suficient per tirar el Procés endavant afirma Bel que "La meva impressió és que la cohesió entre les diferents parts que formen JxSí és més gran ara que mai. Al maig, el no al pressupost va tenir un efecte de cimentació interna. La cohesió dins de JxSí no té precedents. Als independents el que ens ha irritat de vegades ha estat el conflicte entre partits i alguns independents hem intentat minimitzar el conflicte entre partits dins de JxSí. Quant a la CUP, que és un partit amb gent molt més independentista que jo, que total, no ho sóc, només estic a favor de la independència, en alguns casos tinc la percepció que ha decidit donar prioritat a altres coses. I això s'ha revelat en les discussions per la investidura o en el no a l'anterior pressupost. O en la quantitat de votacions que perd el primer govern independentista de la història de Catalunya sense més ni menys. Així com els partits dins de JxSí hem fet un esforç per a deixar a la lleixa el nostre model de societat durant aquest període, la CUP ha manifestat diverses vegades que té altres prioritats. Ho respecto, però discrepem. Què passarà en el futur? S'haurà d'anar veient. Una cosa que hem après és que és imprevisible".
Bel també assegura que l'Estat Espanyol no té cap intenció de caniar el seu model d'Estat uninacional" ja que assegura que "Cap partit que vulgui governar Espanya o influir en la governació podrà fer cas d'un referèndum a Catalunya, perquè és anar contra el que pensa la gran majoria de la població espanyola. Una part de la població espanyola acceptaria un referèndum a Catalunya, però una gran majoria, no. Res fa indicar que hi hagi grans moviments en les properes dècades. En les darreres hem retrocedit. Per què hem d'esperar, sense més, que en les properes avancem? El que tenim ara és una fase de torna".
Finalment i sobre com s'hauria de resoldre l'encaix de Catalunya amb Espanya ens diu que "Si el problema és que els catalans tenim un dèficit d'estima, i que ens voldríem volguts i de quant en quant, un petó, doncs sí, una reforma amb bona lletra ja faríem. Un problema de peles és més difícil perquè el teixit social espanyol majoritàriament pensa que Catalunya és la regió més beneficiada des del franquisme pels poders. Si el diagnòstic és que el que es planteja és l'afirmació de la sobirania de Catalunya a través de l'exercici de l'autodeterminació, això no hi ha forma d'encaixar-ho en una reforma constitucional perquè destrueix l'Estat. Al final, un Estat plurinacional és aquell que accepta diferents sobiranies. I Espanya no ho pot acceptar perquè la majoria de la població espanyola se sentiria terroritzada de viure en un Estat així. No es pot demanar allò que fa massa mal a massa gent. I la meva conclusió és que la reforma federal, si és de veres i no uns balls regionals i una variada gastronomia, fa massa mal a massagent"
