ara ens han col·locat al bell mig de l'arena política catalana el referèndum unilateral d'independència, el ja famós RUI per als amics sobiranistes.Ho sento, però aquesta fórmula ja la vam intentar el 9N i tal i com estan les coses, si ho volem tornar a intentar, tornarem a fer un altre 9N, i amb això no anirem enlloc. D'acord que al final allò va quedar en un simple procés participatiu, però el recorregut que tindrà aquest RUI ressuscitat serà exactament el mateix. No vulguem fer volar coloms amb fórmules que no tenen possibilitats de reeixir, ja que la única cosa que crearem serà (encara més) frustració dins el col·lectiu sobiranista.

Sigui quina sigui la fórmula que optem, caldrà inevitablement que el Parlament trenqui prèviament amb l'ordenament jurídic espanyol"

És evident que un RUI no és factible dins el marc jurídic espanyol. La classe política espanyola no aprovarà en cap dels casos la celebració de cap referèndum en la línia que pretenem formular-lo i la suposada societat espanyola progressista tampoc ha mostrat cap mena de sensibilitat sobre el fet català. Pel seu costat, la comunitat internacional tampoc pensa moure ni un dit a favor de la celebració de cap referèndum sobiranista perquè considerarà (tal i com ha fet fins ara) que es tracta d'un problema merament intern i d'acord amb l'ordenament jurídic internacional, ha de ser l'Estat espanyol qui ho gestioni, sense interferències de cap classe.

Perquè aquest RUI tingui algun recorregut, caldrà que prèviament el Parlament hagi declarat la independència del nostre nou país i, per tant, la "desconnexió" de l'ordenament jurídic espanyol. Només així es podrà realitzar un referèndum diferent al què vam fer el 9N.

Perquè sense aquesta "desconnexió" prèvia, aquest referèndum s'haurà de fer novament a través de voluntaris i sense un cens oficial, la qual cosa suposarà una pèrdua de credibilitat, ja que difícilment podrem exigir a funcionaris públics que infringeixin l'ordenament jurídic vigent (l'espanyol), amb les responsabilitats disciplinàries i, fins i tot penals, que pot comportar, i col·laborin amb un referèndum que serà considerat il·legal perquè no l'haurà autoritzat l'únic òrgan legitimat per fer-ho (el Congrés espanyol).

Però si hem de realitzar aquesta "desconnexió" prèvia, perquè no continuem amb el full de ruta que una àmplia majoria de ciutadans vam aprovar el 27S i que ara sense cap mena d'explicació, ha quedat paradoxalment arraconat? Aquelles eleccions no eren ja plebiscitàries? Què passarà ara amb les tres lleis de desconnexió (procés constituent, seguretat social catalana i Hisenda pròpia) que s'estan tramitant actualment al Parlament?

Tenim (teníem) un Parlament perfectament legitimat des del 27S per tirar endavant aquest full de ruta, el qual preveu la possibilitat de celebrar un referèndum d'independència vinculant i pactat amb l'Estat espanyol. Tenim (teníem) una estratègia política cap al nou país que res ens ha mostrat que ja no sigui vàlid. El què manca, potser, és convicció política. Però sigui quina sigui la fórmula que optem, caldrà inevitablement que el Parlament trenqui prèviament amb l'ordenament jurídic espanyol. Qualsevol altra proposta, serà vendre garses per perdius. No ens tornem a distreure, si-us-plau, i continuem treballant.

Marc Costa